The Ecocritical Turn in front of Mercè Rodoreda
DOI:
https://doi.org/10.30827/impossibilia.272024.29882Keywords:
Ecocriticism, Literary Criticism, Mercè Rodoreda, Catalan literature, Contemporary CultureAbstract
Criticism can be decisive in the consolidation and transcendence of an author, as well as in the visibility of genealogies of non-hegemonic writings. It can also activate mechanisms of interpellation by bringing the texts closer to current concerns. This article focuses on how ecocriticism updates the discourse about a heritage writer, Mercè Rodoreda. It explains how the study of nature in this author has evolved and also reports on the rise of this trend in Catalan criticism in the last decade, while observing the risks, as the dependence on North American theorizations.
Downloads
References
AGUILAR, Estel (2022). La poesia nord-catalana entre 1883 i mitjan segle XX: El tractament del paisatge i de la natura. Tesis doctoral. Université de Perpignan / Universitat de València.
ANDÚGAR, Rafael (2023). “Brecha ecológica, segregación de clases y distopía alegórica de la labor industrial durante el tardofranquismo en L’enquesta del canal 4 de Avel·lí Artís-Gener”. Journal of Spanish Cultural Studies, 24, 359-37.
ARNAU, Carme (1979). Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda: el mite de la infantesa. Barcelona: Edicions 62.
ARNAU, Carme (1990). Miralls Màgics: Aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda. Barcelona: Edicions 62.
AYÉN, Xavi (2020). “Libros que quieren respirar. La literatura de naturaleza vive un auge coincidiendo con la crisis climática”. La Vanguardia (17 de junio), 28-29.
BACH, Mauricio (2017). “Regreso literario a la naturaleza”. La Vanguardia. Culturas, 759 (7 de enero), 20-23.
BÁDER, Petra (2021). “¿Cómo verbalizar la experiencia? Malestar, ambigüidad y horizontalidad en On being ill, de Virginia Woolf, y Mirall trencat, de Mercè Rodoreda”. Acta Hispanica, Supplementum III, 121-132.
BARCELÓ, M. Carme (2023). Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
BIEDER, Maryellen (1982). “The woman in the garden: The problem of identity in the novels of Mercè Rodoreda”. Actes del Segon Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Yale, 1979. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 353-364.
BUFFERY, Helena (2018). “A Natural History of Return: Landscape, Myth and Memory in the Late Work of Merce Rodoreda”. Catalan Culture: Experimentation, Creative Imagination and the Relationship with Spain. Cardiff: University of Wales Press, 14-34.
CASTELLANO, Margarida (2022). “Joan Fuster al segle XXI: Una lectura d’Abans que el sol no creme des de l’ecocrítica”. L’Espill, 67, Publicacions de la Universitat de València, 204-205.
CATALÀ, Víctor (1992). Solitud. Barcelona: Edicions 62.
CODINA, Francesc (2010). “Naturaleza y ciudad en la poesía de Verdaguer”. Carnets, 215-228.
CODINA, Francesc (2019). “Verdaguer: identitat i territori”. Anuari Verdaguer, 27, 209-225.
ESCUDERO, Trinidad (2023). La recepció i la divulgació de l’obra de Mercè Rodoreda: de les primeres novel·les a Mirall trencat. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda.
FLYS, Carmen; MARRERO, José Manuel & BARELLA, Julia (2010). “Ecocríticas: el lugar y la naturaleza como categorías de análisis literario”. Ecocríticas. Literatura y medio ambiente. Madrid: Iberoamericana / Vervuert, 15-25.
GALVES, Jordi (2002). “Salvad a Rodoreda de las feministas”. La Vanguardia. Culturas, 22 (13 de noviembre), 14-15.
GLOTFELTY, Cheryll (2010). “Los estudios literarios en la era de la crisis medioambiental”. Ecocríticas. Literatura y medio ambiente. Madrid: Iberoamericana / Vervuert, 49-65.
GORT, Marta (2021). “Sembrando palabras y escribiendo jardines: el simbolismo de la naturaleza en los cuentos de Rodoreda y Munro”. Nuevos horizontes de la literatura comparada (Vol. 2). Literatura y naturaleza: voces ecocríticas en poesía y prosa. Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 75-83.
GREPPI, Teresa (2020). Ethical Entanglements: Human-Animal Relationships in Modern and Contemporary Spain. Tesis de doctorado. University of Illinois at Urbana-Champaign.
IRIBARREN, Teresa (2024). “Displaced ecofeminisms. Between stigma, domestication, and transformational potential. Considerations from translations into Catalan”. Translation Studies and Ecology. Mapping the Possibilities of a New Emerging Field. Londres: Routledge, 77-97.
KROGSTAD, Jineen (1982). “El jardí vora el mar. Vida, mort, innocència i déu”. Actes del Segon Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Yale, 1979. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 377-382.
ŁUCZAK, Barbara (2014). “Hacia la subjetividad del mundo vegetal en la prosa de Mercè Rodoreda”. Estudios Hispánicos, 22, 51-60.
MAESTRE, Antoni (2021). Àngels i monstres: personatges masculins en la narrativa breu de Mercè Rodoreda. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda.
MARCER, Elisenda (2022). “Culpa i ecocrítica: noves representacions poètiques de la culpa davant la crisi antropogènica en Mireia Calafell, Núria Mirabet i Silvie Rothkovic”. Cultura, lenguaje y representación, 29, 61-72.
MARÇAL, M. Mercè (2004). Sota el signe del drac. Barcelona: Proa.
MARQUÉS, Josep Samuel (2018). Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà: Una geografia literària cerdaniana. Tesis de doctorado. Université de Perpignan / Universitat Jaume I.
MARRERO HENRÍQUEZ, José Manuel (2021). “Filología verde y poética de la respiración para un mundo contaminado”. Actio Nova: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, 5, 417-435.
MARTÍ, Aina (2014). “The Illness of the Environment: Nature, Culture and Human Life in The Time of the Doves”. Hispanófila, 170, 27-38.
MENCOS, Maria Isidra (2003). Mercè Rodoreda: una bibliografia crítica (1963-2001). Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda.
PAGNONI, Fernando Gabriel (2021). “Menos-que-humano: fronteras porosas en ‘Mister Taylor’ de Augusto Monterroso y ‘La salamandra’ de Mercè Rodoreda”. LEJANA. Revista Crítica de Narrativa Breve, 14, 18-30.
PENALBA, Neus (2023). “‘Com si la terra respirés’: Una lectura ecocrítica de La mort i la primavera”. Journal of Catalan Studies, 2, 24, 1-19.
PORTA, Roser (2012). “Molt més que la novel·lista de les flors”. Posfacio a Mercè Rodoreda. Jardí vora el mar. Barcelona: Club Editor, 213-238.
PUJOL, Maria (2018). “The Representation of Ants in Catalan Contemporary Poetry for Children”. Ecocritical Perspectives on Children’s Texts and Cultures. Palgrave Macmillan.
PUJOL, Maria (2023). “Museu zoològic i Bestiari de Josep Carner: una aproximació ecocrítica”. Caplletra, 74, 31-52.
RACIONERO, Alexis (2022). “La naturaleza vuelve a ser sagrada”. La Vanguardia. Culturas, 1059 (5 de noviembre), 1-3.
REY, Esther (2010). “¿Por qué ellas? ¿Por qué ahora? La mujer y el medio natural: orígenes y evolución del ecofeminismo”. Ecocríticas. Literatura y medio ambiente. Madrid: Iberoamericana / Vervuert, 135-166.
RIBAS, Pau (2022). Casa, prat, muntanya. Aplicació de les tendències actuals de l’ecocrítica a l’anàlisi de tres novel·les de la literatura catalana contemporània. Trabajo Final de Máster en Humanidades: Arte, Literatura y Cultura Contemporáneas. Universitat Oberta de Catalunya.
RODOREDA, Mercè (2013). Mercè Rodoreda. Entrevistes (ed. Abraham Mohino). Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda.
RUYRA, Joaquim (1979). Jacobé i altres narracions. Barcelona: Edicions 62.
SÁNCHEZ, Raül (2023). “Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà”. Ítaca. Revista de Filologia, 14, 93-117.
SCARLETT, Elizabeth (1994). “’Vinculada a les flors’: Flowers and the Body in Jardí vora el mar and Mirall trencat”. The garden across the border: Mercè Rodoreda’s fiction. Associated University Presses, 73-84.
TREVATHAN, John (2017). “Submergence: On Transatlantic Ecocriticism, Islands and Archipelagos”. South Atlantic Ecocriticism, 8, 1, 42-60.
ZURRÓN, Irene (2023a). “Natura i animalitat en la ficció catalana recent. Alcarràs de Carla Simón i Distòcia de Pilar Codony”. Compàs d’amalgama, 8, 30-35.
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2024 Impossibilia. Revista Internacional de Estudios Literarios
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
You are free to share, copy and redistribute the material in any medium or format under the following terms: You must give appropriate credit, you may not use the material for commercial purposes and No Derivatives. Commits to respecting third party intellectual property rights.
Reception and proccesing of papers has no costs for authors.
Author assumes responsibility for the ideas contained in the article.
Papers must be original and must not have been published before and at the moment they are submitted, papers should not be in the process of evaluation by any other electronic or printed media.
The authors are allowed and recommended to publish their published work through the internet. It could produced interesting exchanges and increase the published work citation. (See El efecto del acceso abierto).
