The Apothecaries of Catalonia between the XIII-XVIII centuries. A socio-economic and public health vision
DOI:
https://doi.org/10.30827/ars.v59i4.7951Keywords:
Apothecary, public health, agreed feeAbstract
Introduction: This study tries to give a global vision of the professional task and of the economic, political, social and public health relevance of the Apothecaries of Catalonia, from its constitution, in the XIII century, until its extinction, at the end of the XVIII century. Previously it is necessary to refer to the historical context, the development of public health during the period of study and the origin of the apothecary profession.
Objective: To present the evolution of apothecaries in Catalonia during the study period.
Methods: Bibliographic review on the evolution of apothecaries in Catalonia, as well as on the development of public health and the historical context during the study period.
Results: The development of the apothecary profession in Catalonia can be divided into three distinct stages: the birth of the profession (XIII-XV centuries), the consolidation of the profession (XVI-XVII centuries) and the decline of the profession (XVIII century).
Downloads
References
Rodó J, Torras M, Ferrer Ll, Rubí G. Història de l’autogovern de Catalunya. 1ª ed. Barcelona: Editorial Entitat Autònoma del diari Oficial i de Publicacions; 2006. 316p.
Betrán Moya JL. Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919). 1ª ed. Madrid: Editorial La esfera de los libros SL; 2006. 319p.
Camps Surroca M, Camps Clemente M. Aspectes sanitaris, assistencials i medico legals de les epidemies. Gimbernat. 1994;21:89-101.
Cardoner i Planas A. Historia de la medicina a la Corona d’Aragó 1162-1479. 1ª ed. Barcelona: Editorial Scientia; 1973. 299p.
Soler M. El consell de cent i la pesta: prevenció i lluita contra l’epidèmia: En: El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de nova planta. 1ª ed. Barcelona, Poblet, Lleida: XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. 2003; II. p.433-44.
Betrán Moya JL. La consolidación de la vuitena del morbo en la ciudad de Barcelona (1560-1600). Pedralbes: revista de historia modera. 1993;13(1):631-642.
Rodríguez Ocaña E. El resguardo de la salud. organización sanitaria española en el siglo XVIII. En: Rodríguez Ocaña E. Salud pública en España. Ciencia, profesión y política, siglos XVIII-XX. 1ª ed. Granada: Universidad de Granada; 2005:p.17-48.
Jesús Cortés Verdaguer JM. La prevención sanitaria en Mallorca (1718-1756). Espacio, tiempo y forma, Serie IV, Hª Moderna. 2000;13:421-56.
Perdiguero-Gil E, Zarzoso A. La sanidad marítima en dos ciudades mediterráneas de la Corona de Aragón durante el siglo XVIII: Barcelona y Alicante. En: La ciudad de los Fantasmas. Lazaretos y protección sanitaria en el mundo moderno. 1ª ed. Maó. Ed. Enrique Perdiguero-Gil, Josep M. Vidal Hernández. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2010. p.29-48.
Muñoz Calvo S. Historia de la farmacia en la España moderna y contemporánea. 1ª ed. Madrid: Editorial Síntesis SA; 1994. 254p.
Isamat Vila J. Contribución al estudio de la historia de la farmacia en Cataluña. Anales de medicina y cirugía. 1950; XXVIII(61):1-31.
Santos Lorite MR. Un vocabulario para la indización del mundo profesional del Antiguo Régimen. Scire. 2002;8(1):131-145.
Ferragud Domingo C. Los oficios relacionados con la medicina durante la baja edad media en la corona de Aragón y su proyección social. Anuario de Estudios Medievales (AEM). 2007; 37/1:107-137.
Ferragud Domingo C. La atención médica de los animales durante la Baja Edad Media en los reinos hispánicos. Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales.2001;21:29-54.
Ferragud Domingo C.La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval. Dynamis. 2007;27:133-155.
Jordi i González R. Aportació a la història de la farmacia catalana (1285-1997). 1ª ed. Barcelona: Editorial Fundació Uriach 1838; 1997. 877p.
Ferragud Domingo C. Els professionals de la medicina (físics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) a la Corona d’Aragó després de la pesta negra (1350-1410): activitat econòmica, política i social. [tesis doctoral]. Valencia: Universitat de Valencia; 2002. 554p.
Vela Aulesa C. Les compravendes al detall i a crèdit en el món artesà. El cas dels especiers i els candelers. Barcelona. Quaderns d’història. 2007;13:131-55.
Falcón Pérez MI. Las cofradías de oficio en Aragón durante la edad media. Revista medievalismo. 1994;4:59-79.
Sorni Esteva X. Notes sobre la farmàcia a Girona durant el segle XIV. Annals de l’institut d’Estudis Gironis: Institut d’Estudis Gironins. Universitat de Girona. 1988;30:227-232.
González Sugrañes M. Contribució a la historia dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona. Volum I: agullers, apotecaris i argenters. 1ª ed. Barcelona: Editorial Estampa d’Hendich y compañia; 1915. 454p.
Masclans i Segura JM. Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el centre sanitari més antic del món. Paratge 27. Estudis breus. 2014: 209-213. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Paratge/article/download/.../39410.
Sorni Esteva X. Els apotecaris i l’apotecaria de l’hospital de Santa Creu entre 1526 i 1658. Discurso de la Academia de Farmacia de Cataluña. Barcelona 2001. Disponible en: rafc.cat/wp.../59%20xavier%20sorn%20discurs%20nm%2059.pdf.
Sorní X, Suñé JM. La farmacia en Barcelona desde Ferran I a Alfons IV el Magnànim (1412-1458). Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. 1986;148:275-87.
Mercant Ramírez JE. Historia de la farmacoterapia: siglos XVIII y XIX. La farmacia monástica de la Real Cartuja de Valldemossa. [tesis doctoral]. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona (UAB); 2009.401p.
Amich Raurich NM, Sagrera Aradilla J. Algunes dades sobre la higiene i la salubritat a la ciutat de Girona en els segles XIII i XIV. Annals de l’Institut d’Estudis Gironinis. 1998;39:87-110.
Bernat Roca M. Aeris Salubritate. Neteja i higiene pública a la ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII). BSAL. 1994;50:253-86.
Ferragud Domingo C. Els practicants de la medicina en la creació del regne de València. Actes d’història de la ciència i de la tècnica. Nova época. 2009;2(2):61-85.
Reixach SalaA. Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona (1345-1445). [tesis doctoral]. Girona: Universitat de Girona; 2015. 809p
Bajet Royo M. Policia de mercat a l’època medieval. Revista de dret històric català. 2002;2:121-143.
Vela Aulesa C. Ordinacions, privilegis i oficis. La regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XV). Anuario de Estudios Medievales (AEM). 2006:839-882.
Sorni X, Suñe JM. La farmacia en Barcelona desde Alfons el Benigne a Pere el Ceremoniós (1327-1387). Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. 1985;141-142:67-79.
Cifuentes Comamala Ll. El receptari mèdic baixmedieval i renaixentista: un gènere vernacle. En: Badia L, Cifuente L, Martí S, Pujol J. Elsmanuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500. 1ª ed. Barcelona : Editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat; 2016. p. 103-160.
Vela Aulesa C. Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testaments, família i sociabilitat. 1ª ed. Barcelona: Editorial Fundació Noguera; 2007. 494p.
Nogales Espert A. La sanidad municipal en la Valencia Foral Moderna 1479-1707. 1ª ed. Valencia. Edita Ayuntamiento de Valencia; 1997. 347p.
Vilaseca S. Les epidemies dels principis del segle XVI (1520-1522). Revista del centre de lectura. Reus. 1923;73:29-34.
Ajuntament de Barcelona. Medicina i farmàcia. Barcelona 1700. 1ª ed. Barcelona: Edita Ayuntamiento de Barcelona; 2011. 303p.
Zarzoso A. Protomedicato y boticario en la Barcelona del siglo XVIII. DYNAMIS. Acta Hisp. Med. Sci. Hist. Illus. 1996:16:151-71.
Camps Clemente M, Camps Surroca M, AlerIbarz C. Algunes conductes del segle XVI a Catalunya. Gimbernat: Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència. 1988;9:57-73.
Closas Mestre R. Les conductes d’apotecari. L’extinció d’unmodel de comerç i de professió. Plecs d’història local. 2010;137:5-7.
Closas Mestre R. Les conductes de l’apotecari Ramon Forés i Monfar a través del seu llibre de cobrança (1754-1774). Rev. Soc. Catalana Hist. Farm. 2009;4(10):9-24.
Parrilla Valero F. En busca del origen de los farmacéuticos titulares. Gac Sanit.2009;23(1):72–75.
Comelles JM, Alemany S, Francès L. De les iguales a la cartilla. El regimen de la cosa pública i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro. 1º ed. Barcelona: Edita Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; 2013. 365p.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2018 Fernando Parrilla Valero
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.
The articles, which are published in this journal, are subject to the following terms in relation to the rights of patrimonial or exploitation:
- The authors will keep their copyright and guarantee to the journal the right of first publication of their work, which will be distributed with a Creative Commons BY-NC-SA 4.0 license that allows third parties to reuse the work whenever its author, quote the original source and do not make commercial use of it.
b. The authors may adopt other non-exclusive licensing agreements for the distribution of the published version of the work (e.g., deposit it in an institutional telematic file or publish it in a monographic volume) provided that the original source of its publication is indicated.
c. Authors are allowed and advised to disseminate their work through the Internet (e.g. in institutional repositories or on their website) before and during the submission process, which can produce interesting exchanges and increase citations of the published work. (See The effect of open access).
