Fantasías de la Roma aeterna. Tratamientos heterocrónicos de la herencia latina en dos narraciones romanches entre la celebración nacionalista y su deconstrucción

Autores/as

  • Mariano Martin Rodriguez (Investigador independiente)

DOI:

https://doi.org/10.30827/floril.v33i.26156

Palabras clave:

heterocronía, latinidad, nacionalismo, Romanchía, Nay, Derungs

Resumen

La idea de Roma Aeterna se encarnó a veces (por ejemplo, sendos poemas heterocrónicos de Vasile Alecsandri y Giovanni Pascoli) en figuras y situaciones fantásticas que simbolizaban la permanencia de la civilización romana y latina entre sus descendientes modernos. Entre los romanches de Surselva, en el cantón suizo de los Grisones, un buen ejemplo de ello es «La puorpra romana» (1915), de Sep Mudest Nay. En este breve poema narrativo, la convivencia heterocrónica de dos momentos históricos distintos (la Roma antigua y la Romanchía moderna) sirve para subrayar simbólicamente lo extraordinario e incluso sobrenatural de la pervivencia lingüística de la latinidad en aquella pequeña región alpina. Años después, Ursicin G. G. Derungs utilizó el mismo procedimiento heterocrónico en su cuento «Cicero a Cuera» (1988) para desmitificar esa latinidad superviviente en Romanchía celebrada por el nacionalismo etnocultural de Nay. El informe al senado romano de una visita de Cicerón a la capital moderna de los Grisones se combina con fenómenos contemporáneos de protesta y represión, de modo que se identifican imperialismos globalizadores antiguos y modernos, y se sugiere lo inane del etnonacionalismo tradicionalista en el contexto contemporáneo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALECSANDRI, Vasile (1965), «Sentinela romană», Opere. 1. Poezii. Studiu introductiv, note și comentari de G. C. Nicolescu. București, Editura Academiei Republicii Populare Române: 409-422.

ALECSANDRI, Vasile (2022), «El centinela romano», traducción de Mariano Martín Rodríguez, Hélice: Reflexiones Críticas sobre Ficción Especulativa 8.2: 202-204.

BERJOAN, Nicolas (2011), «L’idée latine du Félibrige : enjeux, boires et déboires d’une politique étrangère régionaliste (1870-1890)», Revue d’histoire du XIXe siècle 42.1: 121-136.

BERTHER, Bettina (2010), «Gl’interess dils Romontschs sper la mar per ils romontschs sin las alps», Annalas da la Societad Retorumantscha 123: 47-79.

BERTHER DESAX, Bettina (2020), «L’idée latine du Félibrige et la Renaissance romanche 1874-1914», Revue des langues romanes 124.1: 39-75.

BEZZOLA, Reto R. (1979), Litteratura dals rumauntsch e ladins. Cuira, Lia Rumantscha.

BILLIGMEIER, Robert Henry (1979), A Crisis in Swiss Pluralism: The Romansh and their Relations with the German- and Italian-Swiss in the Perspective of a Millennium. The Hague, Mouton.

BUNDI, Martin (2009), Rätische Landschaften, Alpersagen und Geschichte. Chur, Calven.

CADUFF, Gian Andrea (2013), «Antonio de Guevara in Sagogn: Pseudo-historische Fiktionalität in humanistischen Texten Bündens», Bündner Monatsblatt: Zeitschrift für Bündner Geschichte, Landeskunde und Baukultur 4: 283-316.

CAMATHIAS, Florin (1907), «Pertgei nus vulein restar romontschs», Igl Ischi 9: 13-29.

CAPAUL, Giusep (2003), «Wie die ‘schwarze Lawine’ aus der Surselva funktionierte: Erinnerungen an einst und jüngst vergangene Zeiten», Bündner Kalender 162: 89-93.

COLLENBERG, Cristian & VERAGUTH, Manfred (2019), Romania e Renania denter cumbats externs e crisas internas. Aspects dalla historia dallas anteriuras uniuns regiunalas. Mustér, Desertina.

DECURTINS, Casper (1902), «La literatura neocatalana», Igl Ischi 6: 144-152.

DEPLAZES, Gion (1991), Die Rätoromanen: Ihre Identität in der Literatur. Disentis, Desertina.

DEPLAZES, Lothar (2009), «Retus», en Termagls dil temps. Turitg/Zürich, editionmevinapuorger: 58, 60.

DERUNGS, Ursicin G. G. (1967), «Ilg avenir dil romontsch: minoritad linguistica e schientscha romontscha», Igl Ischi 53: 119-138.

DERUNGS, Ursicin G. G. (1988a), Il ball dels morts. Romanx/català, versió catalana de Joan Esteve i Riba. Barcelona, El Llamp.

DERUNGS, Ursicin G. G. (1988b), Il cavalut verd ed auter. Prosa narrativa e sagistica. Milano, Porclas.

DERUNGS, Ursicin G. G. (1995), «Con romans essan nus Romontschs?», Igl Ischi 70: 6-27.

DERUNGS, Ursicin G. G. (2003), Le poulain vert. Traduction du romanche par Marie-Christine Gaeau-Brachard. Vevey, L’Aire.

DOLINESCU, Margareta (1979), Parnasianismul. București, Univers.

DUNN-LARDEAU, Brenda (2009), Le voyage imaginaire dans le temps. Du récit mediéval au roman postmoderne. Grenoble, ELLUG.

FORN, Ramon (3.5.1934), «Llengua i lliteratura de Rècia», Mirador: Setmanari de Literatura i de Política 274: 6.

FRY, C. (1955), Caspar Decurtins 1855-1916. Il campiun della renaschientscha romontscha. Cuera, Liga Romontscha.

GIARDINA, Antonio & VAUCHEZ, André (2000), Il mito di Roma da Carlo Magno a Mussolini. Bari, Laterza.

GILADI, Amotz (2014), «The Elaboration of Pan-Latinism in French Intellectual Circles, from the Turn of the Nineteenth Century to World War I», Journal of Romance Studies 14.1: 56-72.

GILADI, Amotz (2018), «From Macro-Nationalism to Anti-Imperialism: Pan-Latinism in France in the Late Twentieth Century», Historia 103.354: 82-99.

JORBA, Manuel (1989), «La polèmica de l’origen felibre o autòcton de la Renaixença» en Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988), 1. Publicades a cura di Antoni M. Badia i Margarit i de Michel Camprubí. Barcelona, Abadia de Montserrat: 343-363.

LITVAK, Lily (1980), «La idea latina y la amistad de catalanes y provenzales», en Latinos y anglosajones: orígenes de una polémica. Barcelona, Puvill: 15-28.

MAHIQUES CLIMENT, Joan (2014), «Catalunya i Occitània a la Renaixença: les Festes Llatines de Montpeller», en 800 anys després de Muret: el trobadors i les relacions catalanooccitanes. A cura di Vicente Beltrán, Tomás Martínez Romero & Irene Capdevila Arrizabalaga. Barcelona, Universitat de Barcelona: 171-193.

MARTÍN RODRÍGUEZ, Mariano (2017), «Cartas desde otros mundos: Un panorama de los epistolarios utópicos modernos en las literaturas latinoeuropeas», Morus: Utopia e Renascimento 12: 229-260.

MARTÍN RODRÍGUEZ, Mariano (2022), «Peaks of Imagination: Speculative and Fantastic Fiction in Romansh», Sci Phi Journal 3: 13-17. https://www.sciphijournal.org/index.php/2022/09/21/peaks-of-imagination-speculative-and-fantastic-fiction-in-romansh/

MONN, Daniel (1997), «“Il cavallut verd” d’Ursicin G. G. Derungs», Calendar Romontsch 138: 224-246.

MÜTZENBERG, Gabriel (1991), Destin de la langue et de la littérature rhéto-romanes. Lausanne, L’Âge d’Homme.

NAY, Modest (1915), «La puorpra romana» Igl Ischi 15: 198-199.

NAY, Modest (1919), «La puorpra romana», Romanische Forschungen 38: 281-282.

NAY, Sep Mod. (1937), «Il romontsch lungatg nazional: votum de deputau Sep Mod. Nay, fatgs el Cussegl Grond dil cantun Grischun en favur dil romontsch sco quart lungatg nacional ils 29 de november 1934», Annalas da la Societad Retorumantscha 51: 268-276.

NAY, Sep Mudest (2022), «La púrpura romana», traducción de Mariano Martín Rodríguez, Hélice: Reflexiones Críticas sobre Ficción Especulativa 8.2: 205.

PASCOLI, Giovanni (2011), Inno a Roma. Ristampa anastatica a cura di Francesca Florimbii. Bologna, Archetipolibri.

PASCOLI, Giovanni (2018). «La lámpara inextinguible», en Fragmentos de Giovanni Pascoli. Edición, selección y traducción de Ana López Rico. Oviedo, Ars Poetica.

PLATON, Maria (1980), Vasile Alecsandri, poeții felibri și „Cîntecul gintei latine”. Iași, Junimea.

ROAS, David (2011), Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico. Madrid, Páginas de Espuma.

ROAS, David (2022). Cronologías alteradas. Lo fantástico y la transgresión del tiempo. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

RODIEK, Christoph (1997), Erfundene Vergangenheit: Kontrafaktische Geschichtsdarstellung (Uchronie) in der Literatur. Frankfurt am Main, Vittorio Klostermann.

ROUGIER, Henri (1991), Les romanches ou la quatrième Suisse. Bern, Lang.

SABRELI, Juan José (2013), El asedio a la modernidad. Crítica al relativismo cultural. Barcelona, Debate.

SPRECHER, Sandro (2016), «‘La piçna naziun’ – Die Bündnerrromanen als Beispiel für eine gescheiterte Nationenbildung», Annalas da la Societad Retorumantscha 129: 279-300.

TUOR, P. (1922), «La muntada nazionala dil lungatg romontsch», Igl Ischi 18: 187-200.

VALÄR, Rico Franc (2013), Weder Italiener noch Deutsche! Die rätoromanische Heimatbewegung 1863-1938. Baden, Verlag für Kultur und Geschichte.

VALÄR, Rico Franc (2020), «“Chara lingua da la mamma!”: les renaissances du provençal, catalan, galicien et romanche au 19ème siècle et leurs textes fondateurs dans une perspective comparatiste», en Les nouveaux chemins de la littérature : repenser l’analyse des littératures en langues minorisées. Textes réunis par Jon Casenave, Gwendal et Denis Erwan Hupen. Rennes, TIR: 251-262.

VINZENZ, Gieri (1947), «Sep Mudest Nay», en Sep Mudest Nay, Prosa e poesia. Glion, Nies Tschespet: 3-32.

ZANTEDESCHI, Francesca (2013), «L’invention d’un espace transnational : l’idée latine dans la renaissance littéraire en langue d’oc 1860-1880», en Landry Charrier, Karine Rance & Friederike Spitzl-Dupic (éds.), Circulations et réseaux transnationaux en Europe (XVIIIe-XXe siècles). Bern, Lang: 173-185.

ZANTEDESCHI, Francesca (2018), «Romance / pan-Latin», en Encyclopedia of Romantic Nationalism in Europe: A Cultural History, 2. Edited by Joep Leerssen with the assistance of Anne Hilde van Baal and Jan Rock. Amsterdam, Amsterdam University Press: 1273-1279.

Descargas

Publicado

2023-10-19

Cómo citar

Martin Rodriguez, M. (2023). Fantasías de la Roma aeterna. Tratamientos heterocrónicos de la herencia latina en dos narraciones romanches entre la celebración nacionalista y su deconstrucción. Florentia Iliberritana, 33, 221–246. https://doi.org/10.30827/floril.v33i.26156

Número

Sección

Artículos