Inscripción árabe rupestre en El Pou Clar (Ontinyent, Valencia)
DOI:
https://doi.org/10.30827/meaharabe.v74.28818Palabras clave:
Cuevas-ventana artificiales, Epigrafía árabe, Al-Andalus, Valencia, Siglos X-XIResumen
Identificación de una breve inscripción rupestre en árabe inscrita en la roca, al exterior de una de las cuevas-ventana del grupo de El Pou Clar, en Ontinyent (Valencia). A pesar de que solamente presenta parte de un versículo del capítulo coránico LXI, nos aporta nuevos datos sobre la época andalusí en esta zona, en general, y sobre este tipo de cavidades artificiales, en particular. Junto con los antecedentes bibliográficos, se presentan la situación de la cueva-ventana, la descripción y un breve estudio del letrero con propuesta cronológica, y un análisis de los datos que aportan los hallazgos arqueológicos y la información histórica.
Descargas
Citas
ABID MIZAL, Jassim. Al-Idrīsī. Los caminos de al-Andalus en el siglo XII. Madrid: CSIC, 1989.
ACIÉN ALMANSA, Manuel y CRESSIER, Patrice. “Las inscripciones árabes de Senés (Almeria)”. En Homenaje a Manuel Ocaña Jiménez. Córdoba: Diputación de Córdoba, 1990, pp. 21-31.
ALI-DE-UNZAGA, Miriam. “Qur’anic Inscriptions on the So-called Pennon of Las Navas de Tolosa and Three Marinid Banners”. En Fahmida SULEMAN (dir.). Word of God, Art of Man: The Qur’an and its Creative Expressions. Oxford: Oxford University Press-The Institute of Ismaili Studies, 2007, pp. 239-270.
ARANDA NAVARRO, Fernando. “La arquitectura del material único: Arquitectura subterránea excavada en Levante”. Informes de la Construcción, 40, n.º 397 (1988), pp. 91-97.
ARANDA NAVARRO, Fernando. Materia prima: Arquitectura subterránea excavada en Levante. Valencia: Ediciones Generales de la Construcción, 2003.
ARIF, Aida. S. Arabic Lapidary Kúfic in Africa. Egypt-North Africa-Sudan. A Study of the Development of the Küfic Script (3rd-6th Century A.H./9th-12th Century A. D.). London: Luzac, 1967.
BARCELÓ, Carmen. “L'Epitafi islàmic de Moixent”. En Libro de Fiestas Patronales 1980. Moixent, 1980.
BARCELÓ, Carmen. Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1982.
BARCELÓ, Carmen. “Sobre dues inscripcions àrabs de Xàtiva i el pseudoarabista Escolano”. Papers de la Costera, 3-4 (1986), pp. 73-80.
BARCELÓ, Carmen. “Inscripcions àrabs de Xàtiva en el Museu de Belles Arts de València”. Papers de la Costera, 6 (1989), pp. 47-51.
BARCELÓ, Carmen. “Graffiti árabes: un intento de clasificación”. En Francisco GIMENO y M.ª Luisa MENDIGORRA (eds.). Los muros tienen la palabra. Materiales para una historia de los graffiti. Valencia: Departamento de Historia Antigua y de la Cultura Escrita, 1997, pp. 121-147.
BARCELÓ, Carmen. La escritura árabe en el país valenciano. I. Inscripciones monumentales. Valencia, 1998. 2 vols.
BARCELÓ, Carmen. “Lisboa y Almanzor (374 H. / 985 d.C.)”. Conimbriga. Revista Portuguesa de Arqueologia, 52 (2013), pp. 165-194
BARCELÓ, Carmen. “Inscripciones en ribāṭ de al-Andalus (Guardamar y Arrifana)”. MARQ. Arqueología y Museos, 7 (2016), pp. 117-139.
BARCELÓ, Carmen. “Epigrafía árabe decorando cerámica”. En Joan Vicent LERMA (com.); Pau ARMENGOL (ed.) y Javier MARTÍ (dir.). L'argila de la mitja lluna. La ceràmica islàmica de la ciutat de València: 35 anys d'arqueologia urbana. Valencia: Ajuntament de València, 2018, pp. 233-266.
BARCELÓ, Carmen. “Inscripciones árabes de Castellón: una obra Almohade en La Rodana (Almedíjar, 1190)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 38 (2020a), pp. 171 -184.
BARCELÓ, Carmen. “Epitafios árabes de Taifas, cuatro valencianos y dos de Toledo”. Saitabi, 70 (2020b), pp. 179-207.
BARCELÓ, Carmen; LABARTA, Ana; BENEDITO, Josep y MELCHOR, José Manuel. “Cuatro cerámicas del Museu de Borriana con epigrafía árabe”. Espacio, Tiempo y Forma, Historia Medieval, 34. I (2021), pp. 37-64.
BARRUCAND, Marianne. L’Egypte Fatimide, son art et son histoire. Paris: Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1998.
BEJARANO ESCAMILLA, Ingrid. “Las inscripciones árabes de la Cueva de la Camareta”. En Antonino GONZÁLEZ BLANCO, Rafael GONZÁLEZ y Manuel AMANTE (eds.). Antigüedad y Cristianismo. Monografías históricas sobre la Antigüedad Tardía, 10 (1993), pp. 323-377.
BERTRAND, Maryelle. “Les habitats de falaise d'occupation almohade et proto-nasride dans la dépression de Guadix-Baza (province de Grenade)”. En Jesús BERMÚDEZ LÓPEZ y Andrée BAZZANA (coord.). La casa hispano-musulmana: aportaciones de la arqueología. Granada: Patronato de la Alhambra y Generalife, 1990, pp. 47-72.
BIERMAN, Irene A. Writin signs. The Fatimid Public Text. Berkeley & Los Angeles: University of California Press, 1998.
BLAIR, Sheila S. Islamic Inscriptions. Edinburgh: Edinburgh University Press, 1998.
COMBE, Étienne ; SAUVAGET, Jean y WIET, Gaston (dir.). Répertoire Chronologique d’Épigraphie Arabe. El Cairo: Institut Français d’Archéologie Orientale, 1931-1956. vols. I-XVI.
Corán. Traducción de Julio CORTÉS. Madrid: Editora Nacional, 1980.
El Corán. Traducción de Juan VERNET. Barcelona: Planeta. Clásicos Planeta, 5, 1963.
CRESSIER, Patrice. “El patrimonio almohade de Almería”. En Magdalena VALOR PIECHOTTA; José Luís de VILLAR y José RAMÍREZ DEL RÍO (coord.). Los Almohades. Su patrimonio arquitectónico y arqueológico en el sur de al-Andalus. Sevilla: Consejería de Relaciones Internacionales, 2004, pp. 91-102.
EPALZA, Mikel de. “La Vall d'Albaida musulmana”. Almaig. Estudis i documents, 4 (1988), pp. 17-24.
FERRANDIS, José. Marfiles árabes de Occidente. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1935-1940. 2 vols.
FERRER I JANÉ, Joan. “Revisión de las inscripciones ibéricas rupestres del Abrigo del Tarragón (Losa del Obispo): Primeros resultados”. Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas – ELEA, 17 (2018), pp. 221-261.
FIERRO, Maribel. “Madīnat al-Zahrā’, el Paraíso y los fatimíes”. Al-Qanṭara, 25, 2 (2004), pp. 316-327.
FORNÉS GIMÉNEZ Antonio y CASANOVA, Vicent. “Estudio de los conjuntos de covetes de Bocairent, Ontinyent y Alfafara”. En Actas del I Encuentro nacional de estudio de cavidades artificiales. Valencia: Sociedad Espeleológica La Senyera, 1997, pp. 90-114.
FULLANA MIRA, Luís. Historia de la ciudad de Ontinyent. Ontinyent: Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, 1997.
GONZÁLEZ SIMANCAS, Manuel. “Les Casetes dels Moros del Alto Clariano”. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, XXVI, 2 (1918), pp. 69-99.
HORTELANO, Ignacio; RIBERA, Agustí y ESPÍ, José María. “Excavacions arqueològiques al carrer Monges Carmelites”. Revista el Llombo (Ontinyent), 67 (2010), pp. 2-3.
HUICI MIRANDA, Ambrosio. Las grandes batallas de la reconquista durante las invasiones africanas. Madrid: Instituto de Estudios Africanos, 1956, reprint Granada: Universidad de Granada, 2000.
JIMÉNEZ CASTILLO, Pedro. “La expansión agrícola en Šarq al-Andalus”, Al- Qanṭara, 43, 2 (2022) e24. DOI: https://doi.org/10.3989/alqantara.2022.024.
LÉVI-PROVENÇAL, E. Inscriptions arabes d’Espagne. Paris: Larose, 1931.
LEVI-PROVENÇAL, E. España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba (711-1031 J.C.). Madrid: Espasa-Calpe, Historia de España. IV, 1957.
LÓPEZ ELUM, Pedro. Los castillos valencianos en la Edad Media (Materiales y técnicas constructivas). Valencia: Biblioteca Valenciana, 2002. 2 vols.
MARTÍNEZ NÚÑEZ, M.ª Antonia. “El Corán en los textos epigráficos andalusíes”. En Miguel HERNANDO y Salvador PEÑA (coord.). El Corán ayer y hoy. Perspectivas actuales sobre el islam. Estudios en honor al profesor Julio Cortés. Córdoba: Berenice, 2008, pp. 125-144.
OCAÑA JIMÉNEZ, Manuel. El cúfico hispano y su evolución. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1970.
PLA BALLESTER, Enrique. “Pou Clar”. En Manuel MAS (ed.). Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. IX. PIN-REP. Valencia: Mas-Ivars Editores, 1976, p. 123.
PUERTA VÍLCHEZ, José Miguel. Leer La Alhambra. Guía visual del Monumento a través de sus inscripciones. Granada: Patronato de La Alhambra, 2010.
REIG FELIU, Juan Luís. Bosquejo histórico de Onteniente (Extracto de la Historia de Onteniente de Fray Luis Fullana). Valencia: Diputación Provincial, 1957.
RIBERA, Agustí. “La vila d’Ontinyent: una aproximació al recinte murat medieval”. En Actas del II Congreso de Arqueología Medieval Española. Madrid: Comunidad de Madrid, Consejería de Cultura y Deportes. Dirección General de Patrimonio Histórico, 1987, II, pp. 251-262.
RIBERA, Agustí. “Destruït un nou jaciment islàmic a Ontinyent”. Revista Crònica d’Ontinyent, núm. 3 (1988), p. 15.
RIBERA, Agustí. “Excavacions en Barri de la Vila, Ontinyent”. En Excavacions Arqueològiques de Salvament en Comunitat Valenciana 1984-1988. I. Intervencions Urbanes. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana, 1990, pp. 104-108.
RIBERA, Agustí. “El Pas i domini islàmic a Ontinyent”. Revista Crònica, 114 (1992), pp. 78-81.
RIBERA, Agustí. “Urbanismo medieval de Ontinyent”. En Rafael AZUAR; Sonia GUTIÉRREZ y Fernando VALDÉS (coord.). Urbanismo Medieval del País Valenciano. Madrid: Polifemo, 1993a, pp. 273-304.
RIBERA, Agustí. (1993b): “Les Finestres del Pou Clar”. Revista de Festes de Moros i Cristians (Ontinyent), pp. 139-152.
RIBERA, Agustí. “El Castellar Gran. Un assentament fortificat d'època medieval andalusina”. En Llibre programa de festes de Moros i Cristians, 2008. Ontinyent, 2008, pp. 298-304.
RIBERA, Agustí. Covetes dels Moros: Coves finestra en el Xarq al-Andalus. Arqueologia de les coves penjades artificials valencianes. Tesis doctoral. Dept. de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina. Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d’Alacant. Alicante, 2016.
RIBERA, Agustí y BOLUFER, Joaquim. “Coves finestra de cingle al País Valencià. Un avanç”. En Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Alicante: Diputación Provincial de Alicante, 1994, 3, pp. 625-643.
RIBERA, Agustí y BOLUFER, Joaquim. “Fortificaciones andalusíes en la Vall d’Albaida (Valencia)”. En Nuno FERREIRA BICHO (ed.). A ocupação Islâmica da Península Ibérica. Actas do IV Congresso de Arqueologia Peninsular (Faro, 14 a 19 de Setembro de 2004). Faro: Universidade do Algarve. Promontoria Monográfica, 11, 2008a, pp. 19-28.
RIBERA, Agustí y BOLUFER, Joaquim. “Les covetes dels Moros. Coves-finestra de cingle al País Valencià”. En GONZÁLEZ SIMANCAS, Manuel. Les casetes dels Moros del Alto Clariano. Reedició de l’original de 1918. Bocairent: Col·lecció Estudis Locals 1, 2008b, pp. 9-51.
RIBERA, Agustí y BOLUFER, Joaquim. “La Paixarella. Una cova finestra artificial solitària en la capçalera del riu d’Ontinyent”. Alba. Revista d'Estudis Comarcals de la Vall d’Albaida, 28 (2017), pp. 48-59.
RIBERA, Agustí; ROSELLÓ, Pere Joan; BOLUFER MARQUÉS, Joaquim y PASCUAL BENEYTO, Josep. “La Cova de les Argolles (Bocairent). Una estranya cavitat amb retocs artificials, sovintejada en època ibèrica antiga”. Alba. Revista d'Estudis Comarcals de la Vall d’Albaida, 26 (2015), pp. 76-93.
ROYO GUILLÉN, José Ignacio y GÓMEZ LECUMBERRI, Fabiola. “Panorama general de los graffiti murales y de los grabados al aire libre medievales y postmedievales en Aragón: paralelos y divergencias”. Al-Qannīš. Boletín del Taller de Arqueología de Alcañiz, 9 (2002), pp. 55-155.
SÁENZ SANZ, Clemente. La habitación subterránea en la península Ibérica. Investigación Geológica. Tesis Doctoral. Dpto. de Ingeniería y Morfología del Terreno. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Universidad Politécnica de Madrid, 2014. DOI: https://doi.org/10.20868/UPM.thesis.30318
SANCHIS ESPARZA, Francisco M.ª. Historia incomparable de la coronada villa de Onteniente. Valencia: Casa de Beneficencia, 1886.
TEROL Ì REIG, Vicent. “Una iniciativa municipal ontinyentina a la tardor de l'Edat Mitjana: la sèquia del Pou Clar o sèquia nova (1421-1424)”. Alba. Revista d'estudis comarcals (Ontinyent), 9 (1994), pp. 137-150.
TORRÓ, Josep. La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Diputació de València. Centre d'Estudis d'Història Local 8, 1992.
TRIOLET, Jérôme y TRIOLET, Laurent. “Les cluzeaux de falaise du Levant Espagnol”. En Actes del XIXème Congrès de la S.F.E.S. Cuzals, Revue Subterranea (Orleans), 1996, pp. 67-78.
VAÑÓ SILVESTRE, Francisco. “Covetes dels Moros en la carretera del Barranc”. En Crónica de la XV Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. Valencia, 1986, pp. 377-398.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:
1. Los autores conservan los derechos de autor y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que licenciado bajo una Creative Commons Attribution License que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autoría del trabajo y la publicación inicial en esta revista.
2. Los autores pueden establecer por separado acuerdos adicionales para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (por ejemplo, situarlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro), con un reconocimiento de su publicación inicial en esta revista.
3. Se permite y se anima a los autores a difundir electrónicamente (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web) la versión publicada de sus trabajos (versión post-print del editor) o, en su defecto, el de la versión post-print del autor ya evaluada y aceptada. Esto puede dar lugar a intercambios productivos, así como a una citación más temprana y mayor de los trabajos publicados (Véase The Effect of Open Access).
4. La revista no se hace responsable de las opiniones vertidas por los autores.