Assessing the cultural significance of a historic site: Elca, the house of the poet Francisco Brines

Authors

DOI:

https://doi.org/10.30827/erph.vi31.23899

Keywords:

Burra Charter, Historic site, Cultural place, Francisco Brines, Literary landscape, Rural landscape, Significance

Abstract

Over time, the concept of cultural property has been extended from the monument to its environment, to the territory, and has gone from comprising material elements to also encompassing the meanings related to it. It is in this context that the concept of historic site or cultural place can be understood, in which the immaterial values related to a space are recognized in preference to material elements, which may even be irrelevant. On the occasion of the initiation of proceedings to declare the house of the poet Francisco Brines as a Bien de Interés Cultural (BIC) in the category of historic site, we have applied the methodology proposed by the Burra Charter to evaluate the cultural significance of the place, the result of which has served as the basis for issuing the required opinion. This estate, which is located in the Valencian town of Oliva in a valley open to the sea and surrounded by orange groves, is the site of the family summer home that he made his habitual residence during the last years of his life. First of all, the property is identified and described, and then its cultural significance is assessed, based on the study of its historical, aesthetic, spiritual and social values. From this assessment we highlight the close relationship established between the poet, poetry and space, which makes Elca a place endowed with its own meanings which, together with its relevant aesthetic qualities, endorse its recognition as a BIC.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biography

Adrià Besó Ros, Profesor titular de Historia del Arte. Universitat de València

Doctor en Historia del Arte. Profesor titular del Departamento de Historia del Arte de la Universitat de València, donde imparte docencia en el Máster de Patrimonio Cultural y en el Máster de Historia del Arte y Cultura Visual. Actualmente es director de patrimonio cultural de la Universitat de València.

Sus líneas de investigación se centran en el estudio de algunas manifestaciones del patrimonio cultural relacionadas con los paisajes donde se integran, como la arquitectura popular, las obras públicas y la arquitectura industrial, sobre las que ha publicado diversas aportaciones en revistas especializadas y en obras colectivas.

Ha participado en varios proyectos I+D financiados en convocatorias públicas y en más de una veintena de contratos de investigación. Ha trabajado en la elaboración de los inventarios de patrimonio etnológico inmueble (1994) y de patrimonio industrial de la Comunidad Valenciana (1997-2005), ha realizado un buen número de informes y dictámenes sobre bienes culturales, y ha formado parte de equipos redactores de diversos instrumentos de planeamiento territorial, de planes directores de monumentos y de catálogos municipales de bienes y espacios protegidos.

References

ABAD GARCÍA, V. (1991). Historia de la naranja. Valencia: Editorial Prensa Valenciana.

AGUILÓ, M. (1999). El paisaje construido. Una aproximación a la idea de lugar. Madrid: Colegio oficial de ingenieros de caminos, canales y puertos.

BESÓ ROS, A. (2016). Horts de tarongers. La formació del verger valencià. València: Edicions Alfons el Magnànim.

BONET SOLVES, V. E. (2012). “Geografia i sensualitat en la pintura valenciana”. En: Adrià Besó Ros coord., Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge. València: Universitat de València, pp. 79-87.

BRINES, F. (2001). “Discurso del Exmo. Sr. D. Francisco Brines Doctor Honoris Causa por la Universidad Politécnica de Valencia”. En: Francisco Brines, doctor honoris causa por la Universidad Politécnica de Valencia. En línea: <https://bit.ly/3sbpoWG>. [Consulta: 20.01.2022].

BRINES, F. (2020). Desde Elca (Antología). Valencia: Pre-textos.

CASTILLO RUIZ, J. (2009). “La dimensión territorial del patrimonio histórico”. En: José Castillo Ruiz & Eugenio Cejudo García & Antonio Ortega Ruiz coords., Patrimonio Histórico y desarrollo territorial. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucía, pp. 26-48.

ESCRIVÁ MOSCARDÓ, C. & MAESTRE MARÍN, R. (2011). De las negras bombas a las doradas naranjas. Colonias escolares 1936-1939. Valencia, l’Eixam.

FERNÁNDEZ FERRER, A. (2021). “El secreto del azahar”. En: Jesús Cañete Ochoa dir., Francisco Brines: la certidumbre de la poesía. Homenaje al Premio Cervantes 2020. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, pp. 63-76.

GONZÁLEZ-VARAS, I. (2018). Conservación del patrimonio cultural. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Cátedra.

GREGO NAVARRO, R. (1989). “Las colonias escolares durante la Guerra Civil (1936-1939)”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie V. Hª Contemporánea, n. 2, pp. 299-328.

GREGORI PARRA, A. (2021). “Cronología”. En: Jesús Cañete Ochoa dir., Francisco Brines: la certidumbre de la poesía. Homenaje al Premio Cervantes 2020. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, pp. 131-168.

GUTIÉRREZ, M. (2009). “La escritura y el espacio: algunas notas sobre mapas y paisajes literarios”, Siglo XXI. Literatura y cultura españolas, n. 7, pp. 27-37. En línea: <https://revistas.uva.es/index.php/sigloxxi/article/view/1439/1190>. [Consulta: 20.01.2022].

ICOMOS (2013a). Carta de Burra (Carta del ICOMOS Australia para Sitios de Significación Cultural). En: <https://icomos.es/wp-content/uploads/2020/01/burra1999_spa.pdf>. [Consulta: 20.01.2022].

ICOMOS Australia (2013b). Practice note: Understanding and assessing cultural significance. En: <https://australia.icomos.org/wp-content/uploads/Practice-Note_Understanding-and-assessing-cultural-significance.pdf>. [Consulta: 20.01.2022].

MADOZ, P. (1847). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones en Ultramar. Madrid: Est. Tipográfico-Literario Universal, Vol. VII.

MARTÍNEZ YÁÑEZ, C. (2006). El patrimonio cultural: los nuevos valores, tipos, finalidades y formas de organización. Granada: Universidad de Granada. En línea: <http://hdl.handle.net/10481/1343>. [Consulta: 20.01.2022].

MARZAL, C. (2021). “Insistencias en Francisco Brines”. En: Jesús Cañete Ochoa dir., Francisco Brines: la certidumbre de la poesía. Homenaje al Premio Cervantes 2020. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, pp. 29-50.

MORELL GREGORI, J. R. (2011). Solidaritat a Oliva. 1936-1939. Gandia: CEIC Alfons el Vell.
ORTÍZ VILLETA, A. (2012a). “Fotografia i realitat dels horts de tarongers” En: Adrià Besó Ros coord., Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge. València: Universitat de València, pp. 99-119.

ORTÍZ VILLETA, A. (2012b): “Hort o jardí? Passeig cinematogràfic per un paisatge idealitzat”. En: Adrià Besó Ros coord., Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge. València: Universitat de València, pp. 121-137.

PÉREZ MATEO, S. (2020). “Cuando la casa museo tiene su hortus conclusus. Una puesta en valor del patrimonio natural de las casas museo en España”, Pasos. Revisa de Turismo y Patrimonio Cultural, n. 18, pp. 443-456. En línea: <https://doi.org/10.25145/j.pasos.2020.18.031>. [Consulta: 20.01.2022].

PÉREZ ROJAS, F. J. (1989). “La naranja como pretexto: La pintura valenciana del Modernismo al Regionalismo”. En: La Fruita Daurada. 750 anys amb taronges. València: Generalitat Valenciana, 1989, pp. 47-78.

PILLET CAPDEPÓN, F. (2017). Geoliteratura. Paisaje literario y turismo. Madrid: Síntesis.

ROCA RICART, R. (2012). “El paisatge dels horts de tarongers vist pels escriptors valencians”, En: Adrià Besó Ros coord., Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge. València: Universitat de València, pp. 57-77.

PONS, A. & SERNA, J. (1993). La ciudad extensa. La burguesía comercial-financiera en la Valencia de mediados del XIX. Valencia: Diputació de València-Centre d’Estudis d’Història Local.

PONS, A. & SERNA, J. coords. (2009). Trénor: la exposición de una gran familia burguesa. València: Universitat de València.

POULLOT, D. (2006). Une historie du patrimoine en Occident, XVIIIe-XXIe siècle. Du monument aux valeues. Paris: Presses Universitaires de France.

Published

2022-12-31

How to Cite

Besó Ros, A. (2022). Assessing the cultural significance of a historic site: Elca, the house of the poet Francisco Brines. Erph_ Electronic Journal of Historical Heritage, (31), 28–58. https://doi.org/10.30827/erph.vi31.23899

Issue

Section

Concept