“The same as at home”: the construction of the hospital patient in the surgical clinics of 1900 Barcelona
DOI:
https://doi.org/10.30827/dynamis.v42i1.26891Keywords:
Private surgery clinics, surgery, medicalization, domestic hospital, medical specialtiesAbstract
The objective of this study was to highlight the role in configuring hospital patients of surgical clinics created in Barcelona during the last two de-cades of the 18th century, as a part of a general medicalization process in con- temporary society. The clinic of gynecologist Miquel A. Fargas (1858-1916) is taken as reference to understand the reasons for a new medical and business strategy that grants centrality to the patient in a novelmedical scenario under the control of professionals. The setting of the surgical clinic is constituted as a domestic hospital and favors a psychological change in the relationship of pa- tients with new medical practices, far from the collective imaginary of the old general charity hospital. Thisprocess takes place in the name of the effective- ness and efficiency of the private surgical clinics, which in turn delimit medical specialties and diminish the agency of patients, who gain in physical and emo- tional wellbeing but lose in identity. This care model prospered and proliferatedduring the first third of the 20th century in a competitive socioeconomic context experiencing growth. This report points to the decisive contribution of the clinic, which becomes the hegemonic care space in the mid-20th century, to the medi- calization of most of Catalan society.
Downloads
References
Adams, Annmarie, and Thomas Schlich. “Design for control: surgery, Science, and space
at the Royal Victoria Hospital, Montreal, 1893-1956.” Medical History 50 (2006):
-324.
Alonso Duat, José C. “Ensayo biográfico para una historia de la medicina española:
Miquel A. Fargas Rocas, vida y obra de un ginecólogo.” Phd. Diss. Universitat de
Barcelona, 1968.
Altabás, Julio. “Tumores del ovario. La ovariotomía en Barcelona.” El Siglo Médico, Ago
, 1890, 534-536.
Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Jul 26,
, 465-469.
Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Ago 2,
, 481-483.
Arnabat, Ramon, and Montserrat Duch. Historia de la sociabilidad contemporánea: del
asociacionismo a las redes sociales. Valencia: PUV, 2014.
Arqués, Josep. Cinc estudis històrics sobre la Universitat de Barcelona (1875-1895). Barcelona: Columna, 1985.
Arrizabalaga, Jon. “La teoria de la ciencia de Ludwik Fleck (1896-1961) y la historia de
la enfermedad.” Dynamis 7-8 (1987-88): 473-481.
Barceló-Prats, Josep, and Deborah Bekele. “Historical roots of hospitalcentrism in Catalonia, 1917-1980.” Journal of Evolutionary Studies in Business 6 (2021): 156-181.
Barceló-Prats, Josep, and Josep M. Comelles. L’evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980). Manresa: PAHCS-COMB, 2020.
Barnosell, Genís.Orígens del sindicalisme català. Vic: Eumo, 1999.
Busfield, Joan. “The concept of medicalisation reassessed.” Sociology of Health and Illness
XXXIX, no. 5 (2017): 759-774.
Cabrera, Manuel. “Las Siervas de María Ministras de los Enfermos: un acercamiento a
través de las cartas de María Soledad Torres Acosta, su fundadora.” In X Congreso
virtual sobre Historia de las Mujeres, 79-93. Jaén: Archivo Histórico Diocesano
de Jaén, 2018.
Cardenal, Salvador. Clinicum.Casa de Curación Quirúrgica del Dr. Cardenal. Noticia
descriptiva y reglamento. Barcelona: Tip. Salvat, 1899.
Calbet Camarasa, Josep M. Premsa sanitària a Catalunya, 1763-1939. Manresa: PAHCSCOMB, 2013.
Comelles, Josep M. Stultifera Navis. La locura, el poder y la ciudad. Lleida: Milenio, 2006.
Comelles, Josep M. “From superstition to folk medicine. The transition from a religious
to a medical concept.” Medicine Anthropology Theory 3, no 2 (2016): 269-305.
Comelles, Josep M., Elisa Alegre, and Josep Barceló-Prats. “Del hospital de pobres a la
cultura hospitalo-céntrica. Economía política y cambio cultural en el sistema
hospitalario catalán.” Kamchatka. Revista de análisis cultural X (2017): 57-85.
Comelles Josep M., Francesc Valls, and Josep Barceló-Prats. “La bogeria a Barcelona (1592-
: de la tutela dels orats a la seva medicalització.” In Barcelona Hospitalària,
edited by Alfons Zarzoso, and Josep Barceló-Prats. Barcelona: MUHBA-Pòsits,
Duch, Montserrat. “El mutualismo en Cataluña. La incipiente construcción desde debajo
de la ciudadanía social (1890-1936).” Historia Contemporánea LXI (2019) 797-833.
Fàbregas Camps, Marta G. “Història de la Neurologia a Catalunya. De l’any 1882 a l’any
” Phd. Diss, Universidad Autónoma de Barcelona, 1992.
Fajula, Sara. “Las ilustraciones del cuerpo femenino en el Tratado de ginecología de
Miquel A. Fargas Roca (1910).” Dynamis 33, no 1 (2013): 139-168.
Fargas, Miquel A. “Origen e historia de la clínica. Descripción de la misma. Salas de
operaciones y material.” Anuario de la Clínica del Dr. Fargas I (1892): 5-58.
Fargas, Miquel A. Tratado de Ginecología. Barcelona: Salvat, 1903 y 1910.
Fernández-Victorio, Francisco. El dispensario oftalmológico del Hospital de la Santa Cruz
de Barcelona. Barcelona: Moderna de Guinart y Pujolar, 1905.
Frampton, Sally. Belly-Rippers, Surgical Innovation and the Ovariotomy Controversy.
Cham: Springer Nature, 2018.
Fuentes Milà, Sergio. Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la ciència i l’arquitectura.
Barcelona: RACAB, 2018.
González Iglesia, M. Elena, Manuel Amezcua, and José Siles. “El título de enfermera en
España a través del análisis documental: el caso de las Siervas De María, Ministras
de los Enfermos.” Temperamentvm VI, no 12 (2020).
Grabuleda, Carles. “Los límites de la acción social en la España del siglo XIX. Asistencia
y salud pública en los orígenes del Estado liberal.” Hispania LX, no 205 (2000):
-622.
Huguet, Teresa. “Una reflexió historiogràfica sobre l’hospital com a espai de medicalització.” Gimbernat 42 (2004): 41-44.
Johannisson, Karin. Los signos: el médico y el arte de la lectura del cuerpo. Barcelona:
Melusina, 2006.
Jones, Colin. “The construction of the hospital patient in Early Modern France.” In
Institutions of Confinement. Hospitals, Asylums, and Prisons in Western Europe
and North America, 1500-1950, edited by Norbert Finzsch, Robert Jütte, 75-96.
Cambridge: Cambridge University Press, 1996.
León, Pilar. “Contribución de las mutuas de previsión social al sistema hospitalario
español: el caso de la Alianza.” Dynamis 41 (2021): 135-161.
Marí Balcells, Víctor. “Clíniques privades a Barcelona a les darreries del segle XIX.”
Gimbernat 33 (2000): 163-181.
Martín, Eduardo, Josep M. Comelles, and Marina Arnau. “El proceso de medicalización
de los hospitales catalanes: el caso del Pío Hospital de Valls.” Dynamis 13 (1993):
-234.
Martínez-Vidal, Àlvar. “L’empenta fundacional (1872-1898): l’Acadèmia i Laboratori de
Ciències Mèdiques.” L’’Informatiu-Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
i de Balears 2 no 13 (2001): 25-28.
Menacho, Rafael, and Josep M. Nadal. Les quatre pedres angulars de l’oftalmologia contemporània barcelonina. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1976.
Oyón, José Luis. “Transporte caro y crecimiento urbano. El tráfico tranviario en Barcelona,
-1914.” Ciudad y Territorio, 94 (1992): 107-123.
Perdiguero, Enrique, José Pardo-Tomás, and Àlvar Martínez-Vidal. “Physicians as a public for the popularisation of medicine in interwar Catalonia: the Monografies Mèdiques series.” In Popularizing science and technology in the European periphery, 1800-2000, edited by Faidra Papanelopoulou, Agustí Nieto-Galan, and Enrique Perdiguero, 195-216. Farnham: Ashgate, 2009.
Perdiguero-Gil, Enrique, and M. Dolores Ruiz-Berdún.“Medicalización ¿Un concepto útil? Reflexiones a propósito de la investigación histórica de la cultura de la salud.” In Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI, edited by Alfons Zarzoso, and Jon Arrizabalaga, 247-252. Sant Feliu de Guíxols: SEHM, 2017.
Pérez Nespereira, Manuel. La privatització de la follia: l’assistència psiquiàtrica a Catalunya al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
Puigvert, Joaquim M. “Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX.”
Quaderns d’Història VI (2002): 173-188.
Queraltó, Jaume. “En la Clínica del Doctor Fargas.” Gaceta Médica Catalana XVI, no 2
(1893): 33-37.
Riera, Juan. “The dissemination of Lister’s teaching in Spain.” Medical History 13 (1969):
-153.
Riera, Juan. La introducción en España del método antiséptico de Lister. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1973.
Rosenberg, Charles E. “The evolution of the American hospital.” In The American general
hospital: communities and social contexts, edited by D. Long, and J. Golden, 3-17.
Ithaca: Cornell University Press, 1989
Salmerón, Pilar. “El llegat de Pau Gil. De l’Hospital de la Santa Creu a l’Hospital de Sant
Pau (1892-1913).” Domenechiana I (2013): 45-69.
Sengoopta, Chandak. “The modern ovary: constructions, meanings, uses.” History of
Science XXXVIII (2000): 425-488.
Schlich, Thomas. “‘The Days of Brilliancy are Past’: Skill, Styles and the Changing Rules
of Surgical Performance, ca. 1820-1920.” Medical History 59, no. 3 (2015): 379-403.
Schlich, Thomas, and Audrey Hasegawa. “Order and Cleanliness: The Gendered Role
of Operating Room Nurses in the United States (1870s-1930s).” Social History of
Medicine XXXI, no 1 (2018): 106-121.
Solà, Pere. “El mutualismo y su función social: sinopsis histórica.” Revista de Economía
Pública, Social y Cooperativa XLIV (2003) 175-198.
Terreu, Miquel. “Els Hospital de la Santa Creu y Sant Pau. El projecte original de Lluís
Domènech i Montaner.” Domenechiana V (2014): 96-129.
Vilar, Margarita, and Jerònia Pons. Un siglo de hospitales entre lo público y lo privado
(1886-1986. Madrid: Marcial Pons, 2018.
Vogel, Morris J. The invention of the modern hospital. Boston 1870-1930. Chicago: Chicago
University Press, 1980.
Weisz, George. Divide and conquer: a comparative history of medical specialization.
Oxford: Oxford University Press, 2005.
Zarzoso, Alfons. “Las guías médicas y la transformación de la práctica médica en la Barcelona contemporánea.” In Transmisión del conocimiento médico e internacionalización de las prácticas sanitarias: una reflexión histórica,edited by M. Isabel Porras, Bertha M. Gutiérrez, Mariano Avarzagüeña, and Jaime de las Heras, 299-305. Ciudad Real: SEHM, 2011.
Zarzoso, Alfons. “Private surgery clinics in an open medical market: Barcelona, 1880s1936.” Journal of Evolutionary Studies in Business VI, no 1 (2021): 67-113.
Zarzoso, Alfons, and Àlvar Martínez-Vidal. “Laboratory medicine and surgical enterprise in the medical landscape of the Eixample district.” In Barcelona: an urban history of science and modernity, 1888-1929 edited by Oliver Hochadel, and Agustí NietoGalan, 69-91. Londres: Routledge, 2016.
Zarzoso, Alfons, and Sara Fajula. Premsa Mèdica Catalana. Barcelona: COMB, 2009.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Dynamis se encuentra adherida a una licencia Creative Commons Reconocimiento (by), la cual permite cualquier explotación de la obra, incluyendo una finalidad comercial, así como la creación de obras derivadas, la distribución de las cuales también está permitida sin ninguna restricción.