“Igual que en su casa”: la construcción del paciente hospitalario en las clínicas quirúrgicas de la Barcelona de 1900

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.30827/dynamis.v42i1.26891

Palabras clave:

Clínicas privadas, cirugía, medicalización, hospital doméstico, especialidad médica

Resumen

El objeto de este trabajo es señalar el papel que las clínicas quirúrgicas creadas en Barcelona en las últimas dos décadas del siglo XIX tuvieron en la configuración del paciente hospitalario como parte de un proceso general de medicalización de la sociedad contemporánea. La clínica del ginecólogo Miquel A. Fargas (1858-1916) se toma como referencia de análisis para entender las razones de una nueva estrategia médica y empresarial que concede centralidad al paciente en un nuevo escenario médico bajo el control del profesional. El escenario de la clínica quirúrgica se constituye como un hospital doméstico y propicia un cambio mental en la relación del paciente con las nuevas prácticas médicas, lejos del imaginario colectivo del viejo hospital general de beneficencia. Este proceso tiene lugar en nombre de la eficacia y la eficiencia de la empresa quirúrgica que, al mismo tiempo, delimita la especialización médica y menoscaba la agencia del paciente, que gana en bienestar físico y emocional, pero pierde identidad. El modelo asistencial que se describe prospera y se multiplica durante el primer tercio del siglo XX en un contexto socioeconómico competitivo y en crecimiento. Se apunta así la contribución decisiva de la clínica, que deviene el espacio asistencial hegemónico a mediados del siglo XX, en el proceso de medicalización de la mayor parte de la sociedad catalana.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adams, Annmarie, and Thomas Schlich. “Design for control: surgery, Science, and space

at the Royal Victoria Hospital, Montreal, 1893-1956.” Medical History 50 (2006):

-324.

Alonso Duat, José C. “Ensayo biográfico para una historia de la medicina española:

Miquel A. Fargas Rocas, vida y obra de un ginecólogo.” Phd. Diss. Universitat de

Barcelona, 1968.

Altabás, Julio. “Tumores del ovario. La ovariotomía en Barcelona.” El Siglo Médico, Ago

, 1890, 534-536.

Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Jul 26,

, 465-469.

Altabás, Julio. “Clínica oftalmològica del Doctor Barraquer.” El Siglo Médico, Ago 2,

, 481-483.

Arnabat, Ramon, and Montserrat Duch. Historia de la sociabilidad contemporánea: del

asociacionismo a las redes sociales. Valencia: PUV, 2014.

Arqués, Josep. Cinc estudis històrics sobre la Universitat de Barcelona (1875-1895). Barcelona: Columna, 1985.

Arrizabalaga, Jon. “La teoria de la ciencia de Ludwik Fleck (1896-1961) y la historia de

la enfermedad.” Dynamis 7-8 (1987-88): 473-481.

Barceló-Prats, Josep, and Deborah Bekele. “Historical roots of hospitalcentrism in Catalonia, 1917-1980.” Journal of Evolutionary Studies in Business 6 (2021): 156-181.

Barceló-Prats, Josep, and Josep M. Comelles. L’evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980). Manresa: PAHCS-COMB, 2020.

Barnosell, Genís.Orígens del sindicalisme català. Vic: Eumo, 1999.

Busfield, Joan. “The concept of medicalisation reassessed.” Sociology of Health and Illness

XXXIX, no. 5 (2017): 759-774.

Cabrera, Manuel. “Las Siervas de María Ministras de los Enfermos: un acercamiento a

través de las cartas de María Soledad Torres Acosta, su fundadora.” In X Congreso

virtual sobre Historia de las Mujeres, 79-93. Jaén: Archivo Histórico Diocesano

de Jaén, 2018.

Cardenal, Salvador. Clinicum.Casa de Curación Quirúrgica del Dr. Cardenal. Noticia

descriptiva y reglamento. Barcelona: Tip. Salvat, 1899.

Calbet Camarasa, Josep M. Premsa sanitària a Catalunya, 1763-1939. Manresa: PAHCSCOMB, 2013.

Comelles, Josep M. Stultifera Navis. La locura, el poder y la ciudad. Lleida: Milenio, 2006.

Comelles, Josep M. “From superstition to folk medicine. The transition from a religious

to a medical concept.” Medicine Anthropology Theory 3, no 2 (2016): 269-305.

Comelles, Josep M., Elisa Alegre, and Josep Barceló-Prats. “Del hospital de pobres a la

cultura hospitalo-céntrica. Economía política y cambio cultural en el sistema

hospitalario catalán.” Kamchatka. Revista de análisis cultural X (2017): 57-85.

Comelles Josep M., Francesc Valls, and Josep Barceló-Prats. “La bogeria a Barcelona (1592-

: de la tutela dels orats a la seva medicalització.” In Barcelona Hospitalària,

edited by Alfons Zarzoso, and Josep Barceló-Prats. Barcelona: MUHBA-Pòsits,

Duch, Montserrat. “El mutualismo en Cataluña. La incipiente construcción desde debajo

de la ciudadanía social (1890-1936).” Historia Contemporánea LXI (2019) 797-833.

Fàbregas Camps, Marta G. “Història de la Neurologia a Catalunya. De l’any 1882 a l’any

” Phd. Diss, Universidad Autónoma de Barcelona, 1992.

Fajula, Sara. “Las ilustraciones del cuerpo femenino en el Tratado de ginecología de

Miquel A. Fargas Roca (1910).” Dynamis 33, no 1 (2013): 139-168.

Fargas, Miquel A. “Origen e historia de la clínica. Descripción de la misma. Salas de

operaciones y material.” Anuario de la Clínica del Dr. Fargas I (1892): 5-58.

Fargas, Miquel A. Tratado de Ginecología. Barcelona: Salvat, 1903 y 1910.

Fernández-Victorio, Francisco. El dispensario oftalmológico del Hospital de la Santa Cruz

de Barcelona. Barcelona: Moderna de Guinart y Pujolar, 1905.

Frampton, Sally. Belly-Rippers, Surgical Innovation and the Ovariotomy Controversy.

Cham: Springer Nature, 2018.

Fuentes Milà, Sergio. Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la ciència i l’arquitectura.

Barcelona: RACAB, 2018.

González Iglesia, M. Elena, Manuel Amezcua, and José Siles. “El título de enfermera en

España a través del análisis documental: el caso de las Siervas De María, Ministras

de los Enfermos.” Temperamentvm VI, no 12 (2020).

Grabuleda, Carles. “Los límites de la acción social en la España del siglo XIX. Asistencia

y salud pública en los orígenes del Estado liberal.” Hispania LX, no 205 (2000):

-622.

Huguet, Teresa. “Una reflexió historiogràfica sobre l’hospital com a espai de medicalització.” Gimbernat 42 (2004): 41-44.

Johannisson, Karin. Los signos: el médico y el arte de la lectura del cuerpo. Barcelona:

Melusina, 2006.

Jones, Colin. “The construction of the hospital patient in Early Modern France.” In

Institutions of Confinement. Hospitals, Asylums, and Prisons in Western Europe

and North America, 1500-1950, edited by Norbert Finzsch, Robert Jütte, 75-96.

Cambridge: Cambridge University Press, 1996.

León, Pilar. “Contribución de las mutuas de previsión social al sistema hospitalario

español: el caso de la Alianza.” Dynamis 41 (2021): 135-161.

Marí Balcells, Víctor. “Clíniques privades a Barcelona a les darreries del segle XIX.”

Gimbernat 33 (2000): 163-181.

Martín, Eduardo, Josep M. Comelles, and Marina Arnau. “El proceso de medicalización

de los hospitales catalanes: el caso del Pío Hospital de Valls.” Dynamis 13 (1993):

-234.

Martínez-Vidal, Àlvar. “L’empenta fundacional (1872-1898): l’Acadèmia i Laboratori de

Ciències Mèdiques.” L’’Informatiu-Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya

i de Balears 2 no 13 (2001): 25-28.

Menacho, Rafael, and Josep M. Nadal. Les quatre pedres angulars de l’oftalmologia contemporània barcelonina. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1976.

Oyón, José Luis. “Transporte caro y crecimiento urbano. El tráfico tranviario en Barcelona,

-1914.” Ciudad y Territorio, 94 (1992): 107-123.

Perdiguero, Enrique, José Pardo-Tomás, and Àlvar Martínez-Vidal. “Physicians as a public for the popularisation of medicine in interwar Catalonia: the Monografies Mèdiques series.” In Popularizing science and technology in the European periphery, 1800-2000, edited by Faidra Papanelopoulou, Agustí Nieto-Galan, and Enrique Perdiguero, 195-216. Farnham: Ashgate, 2009.

Perdiguero-Gil, Enrique, and M. Dolores Ruiz-Berdún.“Medicalización ¿Un concepto útil? Reflexiones a propósito de la investigación histórica de la cultura de la salud.” In Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI, edited by Alfons Zarzoso, and Jon Arrizabalaga, 247-252. Sant Feliu de Guíxols: SEHM, 2017.

Pérez Nespereira, Manuel. La privatització de la follia: l’assistència psiquiàtrica a Catalunya al segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.

Puigvert, Joaquim M. “Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX.”

Quaderns d’Història VI (2002): 173-188.

Queraltó, Jaume. “En la Clínica del Doctor Fargas.” Gaceta Médica Catalana XVI, no 2

(1893): 33-37.

Riera, Juan. “The dissemination of Lister’s teaching in Spain.” Medical History 13 (1969):

-153.

Riera, Juan. La introducción en España del método antiséptico de Lister. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1973.

Rosenberg, Charles E. “The evolution of the American hospital.” In The American general

hospital: communities and social contexts, edited by D. Long, and J. Golden, 3-17.

Ithaca: Cornell University Press, 1989

Salmerón, Pilar. “El llegat de Pau Gil. De l’Hospital de la Santa Creu a l’Hospital de Sant

Pau (1892-1913).” Domenechiana I (2013): 45-69.

Sengoopta, Chandak. “The modern ovary: constructions, meanings, uses.” History of

Science XXXVIII (2000): 425-488.

Schlich, Thomas. “‘The Days of Brilliancy are Past’: Skill, Styles and the Changing Rules

of Surgical Performance, ca. 1820-1920.” Medical History 59, no. 3 (2015): 379-403.

Schlich, Thomas, and Audrey Hasegawa. “Order and Cleanliness: The Gendered Role

of Operating Room Nurses in the United States (1870s-1930s).” Social History of

Medicine XXXI, no 1 (2018): 106-121.

Solà, Pere. “El mutualismo y su función social: sinopsis histórica.” Revista de Economía

Pública, Social y Cooperativa XLIV (2003) 175-198.

Terreu, Miquel. “Els Hospital de la Santa Creu y Sant Pau. El projecte original de Lluís

Domènech i Montaner.” Domenechiana V (2014): 96-129.

Vilar, Margarita, and Jerònia Pons. Un siglo de hospitales entre lo público y lo privado

(1886-1986. Madrid: Marcial Pons, 2018.

Vogel, Morris J. The invention of the modern hospital. Boston 1870-1930. Chicago: Chicago

University Press, 1980.

Weisz, George. Divide and conquer: a comparative history of medical specialization.

Oxford: Oxford University Press, 2005.

Zarzoso, Alfons. “Las guías médicas y la transformación de la práctica médica en la Barcelona contemporánea.” In Transmisión del conocimiento médico e internacionalización de las prácticas sanitarias: una reflexión histórica,edited by M. Isabel Porras, Bertha M. Gutiérrez, Mariano Avarzagüeña, and Jaime de las Heras, 299-305. Ciudad Real: SEHM, 2011.

Zarzoso, Alfons. “Private surgery clinics in an open medical market: Barcelona, 1880s1936.” Journal of Evolutionary Studies in Business VI, no 1 (2021): 67-113.

Zarzoso, Alfons, and Àlvar Martínez-Vidal. “Laboratory medicine and surgical enterprise in the medical landscape of the Eixample district.” In Barcelona: an urban history of science and modernity, 1888-1929 edited by Oliver Hochadel, and Agustí NietoGalan, 69-91. Londres: Routledge, 2016.

Zarzoso, Alfons, and Sara Fajula. Premsa Mèdica Catalana. Barcelona: COMB, 2009.

Descargas

Publicado

2022-06-30

Cómo citar

Zarzoso, A. (2022). “Igual que en su casa”: la construcción del paciente hospitalario en las clínicas quirúrgicas de la Barcelona de 1900. Dynamis, 42(1), 95–123. https://doi.org/10.30827/dynamis.v42i1.26891

Número

Sección

Artículos