Análisis de los patrones de uso y frecuentación (2000-2017) en las playas de la isla de Menorca (Islas Baleares)
DOI:
https://doi.org/10.30827/cuadgeo.v59i1.8761Palabras clave:
Menorca, playas, capacidad de carga física, frecuentaciónResumen
Los patrones de uso y frecuentación de playas son una herramienta útil en la gestión y planificación litoral. El objetivo de este artículo es la aplicación de la metodología para el análisis de capacidad de carga física en 16 playas de la isla de Menorca basada en los valores en m2/usuario recomendados en el año 2000. Se realiza un análisis multitemporal de la evolución de las playas mediante variables cualitativas que permiten obtener las tendencias de las playas con parámetros que analizan su gestión y ocupación (2000-2017). Los resultados obtenidos demuestran que las playas presentan unas capacidades de carga aceptables y que su evolución espacio temporal se encuentra condicionada por la gestión ambiental, su publicitación y la dotación de servicios. La metodología permite establecer escenarios futuros mediante el uso de las variables analizadas.
Descargas
Citas
Alemany, J. (1984). L’Estat d’utilització de les platges del litoral català. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
Alonso, I., Rodríguez, S., Sánchez-García, M. J. y Casamayor, M. (2015). Estimación de la capacidad de carga en la playa de las Canteras (Las Palmas de Gran Canaria, España). Geo-Temas, 15, 93-96.
Amer, M. y Bergas, P. (2006). L’ús públic a Sa Punta de n’Amer: avaluació i propostes de gestió. Territoris, 6, 45-65.
Ariza, E., Jiménez, J. A., Sardá, R., Villares, M., Pintó, J., Fraguell, R.M., Roca, E., Martí, C., Valdemoro, H., Ballester, R. y Fluvià, M. (2010). Proposal for an Integral Quality Index for Urban and Urbanized Beaches. Environmental Management, 45, 998-1013. doi:10.1007/s00267-010-9472-8
Baud-Boby, M. (1977). Tourism and recreational development. Londres, Reino Unido: The Architectural Press.
Balaguer, P., Sardá, R., Ruiz, M., Diedrich, A., Vizoso, G. y Tintoré, J. (2008). A proposal for boundary delimitation for integrated coastal zone management initiatives. Ocean & Coastal Management, 51, 806-814. doi:10.1016/j.ocecoaman.2008.08.003
Bishop, A., Fullerton, H., y Crawford, A. (1974). Carrying Capacity in Regional. Environmental Management. Washington, D.C.: Government Printing Office.
Blázquez, M. (1995). La platja d’es Trenc, un exemple d’espai natural protegitsotmés a forta pressió recreativa informal, amb superació dels llindars de capacitat de càrrega ecològica i recreativa. En: Salvà, P., Sastre, F. y Aguiló, E. (eds). XIII Jornades d’Estudis Locals: El desenvolupament turístic de la Mediterránia durant el segle XX. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 117-126.
Blázquez, M. (1998). Los usos recreativos y turísticos de los espacios naturales protegidos. El alcance del ocio en el medio natural de Mallorca. Investigaciones geográficas, 19, 105-126. doi:10.14198/INGEO1998.19.02
Blázquez, M., Murray, I. y Garau, J.M. (2002). El tercer Boom. Indicadors de sostenibilitat del turisme de les Illes Balears 1989-1999. Palma de Mallorca: Ed. Lleonard Muntaner.
Boak, E. y Turner, I.L. (2005). Shoreline definition and detection: a review. Journal of Coastal Research, 21(4), 688-703. doi:10.2112/03-0071.1
Botero, C, Hurtado, Y., González J., Ojeda M. y Díaz, L.H. (2008). Metodología de cálculo de la capacidad de carga turística como herramienta para la gestión ambiental y su aplicación en cinco playas del caribe norte colombiano. Gestión y medio Ambiente, 11(3), 109-122. Doi:10.15446/ga
Butler, R. (1996). Impacts, Carrying Capacity, Control and Responsibility. Tourism and Hospitality Research, 2, 283-294.
CCM, Cámara de Comercio de Mallorca (2010). Análisis de la política de concesiones de servicios en las playas del litoral mallorquín https://docplayer.es/18688902-Analisis-de-la-politica-de-concesiones-de-servicios-en-las-playas-del-litoral-mallorquin-documento-final-resumen.html [consulta: 11 de septiembre de 2018]
Corbau, C., Simeoni, U., Melchiorre, M., Rodella, I. y Utizi, K. (2015). Regional variability of coastal dunes observed along the Emilia-Romagna littoral, Italy. Aeolian Research, 18, 169-183. doi:10.1016/j.aeolia.2015.07.001
De Souza-Medeiros, E C., Parente-Maia, L. y Pereira de Araújo, R.C. (2016). Capacidade de carga de uma praia sob o impacto do processo de erosão costeira (Praia do Icaraí). Subsídios para o gerenciamento costeiro do estado do Ceará, Brasil. Revista de Gestão Costeira Integrada - Journal of Integrated Coastal Zone Management,16(2), 185-193. doi:10.5894/rgci592
Fraile-Jurado, P. y Fernández-Díaz, M. (2018). Escala, esfuerzo digitalizador y fractalidad en la línea de costa. GeoFocus (Artículos), nº 21, 253-277. doi:10.21138/GF.568
Garcia-Lozano, C. y Pintó, J. (2018). Current status and future restoration of coastal dune systems on the Catalan shoreline (Spain, NW Mediterranean Sea). Journal of Coastal Conservation, 22: 519-532. doi:10.1007/s11852-017-0518-4
García-Mora, M. R., Gallego-Fernández, J.B., Williams, A.T. y García-Novo, F. (2001). A coastal dune vulnerability classification. A case study of the SW Iberian Peninsula. Journal of Coastal Research, 17 (4), 802-811.
García-Morales, G., Arreola-Lizárraga, J.A. y Rosales-Grano, P. (2018). Integrated Assessment of Recreational Quality and Carrying Capacity of an Urban Beach. Coastal Management. 46(3): 1-18. doi:10.1080/08920753.2018.1474070
Garcias, D. (1999). Uso recreativo en los espacios naturales de Mallorca: el área natural de especial interés (ANEI) de Es Carnatge des Coll d’en Rabassa. Papeles de Geografía, 30, 47-65.
Garriga-Sintes, C., Martín-Prieto, J. Á. Roig-Munar, F.X. y Rodríguez-Perea, A. (2017). Reactivación del sistema dunar de Tirant, N de Menorca, asociada a la falta de gestión y extracciones de áridos. Geo-Temas 17, 167-170
Gómez-Pujol, Ll., Compa, M., Orfila, A., Álvarez-Ellacuría, A., Balaguer, P., Roig-Munar, F.X., Fornós, J.J. y Tintoré, J. (2017). Las playas de Menorca: naturaleza y distribución. En: Gómez-Pujol, Ll. y Pons, G.X. (Eds.). Geomorfología litoral de Menorca: dinámica, evolución y prácticas de gestión, 67-85. Palma de Mallorca: Societat d’Història Natural de Balears.
González, J.M. (2003). La pérdida de espacios de identidad y la construcción de lugares en el espacio turístico de Mallorca. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 35, 137-152.
Guillén, J., García-Olivares, A., Ojeda, E., Osorio, A., Chic, O. y González, R. (2008): Long-Term Quantification of Beach Users Using Video Monitoring. Journal of Coastal Research, 24, 1612-1619. doi:10.2112/07-0886.1
Hesp, P A. (2002). Foredunes and blowouts: initiation, geomorphology, and dynamics. Geomorphology, 48, 245-268. doi:10.1016/S0169-555X(02)00184-8
Houston, J.R. (2008). The economic value of beaches. Shore & Beach, 76(3), 22-26.
IMPACTUR (2014). Estudio del Impacto Económico del Turismo. Conselleria de Turisme i Esports. Govern de les Illes Balears. http://www.caib.es/sites/estadistiquesdelturisme/f/224873 [consulta: 10 de octubre de 2018]
Iribas, J. M. (2002). Una perspectiva sociológica sobre las playas. OP Ingeniería y territorio, 61, 78-85.
Jiménez, J.A., Osorio, A. , Marino-Tapia, I., Davidson, M., Medina, R., Kroon, A., Archetti, R., Ciavola, P. y Aarnikhof, S.G.J. (2007). Beach recreation planning using videoderived coastal state indicators. Coastal Engineering Journal, 54, 507-521. doi:10.1016/j.coastaleng.2007.01.012
Jurado, J. (2015). Análisis de dinámicas de elementos de ocupación en playas urbanas de Tarragona. En: de la Riva, J., Ibarra, P., Montorio, R. y Rodrigues, M. (eds.), Análisis espacial y representación geográfica: innovación y aplicación, 661-670.
Ley, C., Gallego-Fernández, J.B. y Vidal, C. (2007). Manual de restauración de dunas costeras. Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino.
López-Bonilla, J.M.l y López-Bonilla, L.M. (2008). Measuring social carrying capacity: an exploratory study. Tourismos, 3(1), 116-134.
Marí, S. (2004). El producto turístico de la reserva de la biosfera de Menorca. En: Vidal, J.M. y Comas-Lamarca, E. (Eds.).Jornades sobre els 10 anys de la reserva de la biosfera de Menorca, 71-77. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis.
Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A., Pons-Buades, G. X., Mir-Gual, M. y Gelabert-Ferrer, B. (2018). Análisis de la evolución histórica de la línea de costa de la playa de Es Trenc (S. de Mallorca): causas y consecuencias. GeoFocus (Artículos), nº 21, 187-214. doi:10.21138/GF.544
Mas, Ll. y Blázquez, M. (2005). Anàlisi de la freqüentació d’ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats. Documents Anàlisis Geografica, 45, 15-40.
Mathieson, A. y Wall, G. (1982). Tourism: Economic, physical and social impacts. NewYork: Longman.
Méndez-Vidal, A. (2017). En busca del paraíso. Historia del turismo de Menorca. Institut d’Estudis Menorquins i Consell Insular de Menorca.
Micallef, A. y Williams, A.T. (2009). Beach management: Principles and practice. London: Earthscan. doi:10.4324/9781849770033.
Montoya, I., Sánchez, M.J. y Rodríguez, I. (eds.) (2011). El litoral tarraconense. Barcelona: JMC Ofimática.
Navarro-Jurado, E., Tejada-Tejada, M., Almeida-García, F., Cabello-González, J., Cortés-Macías, R., Delgado-Peña, J., Fernández-Gutiérrez, F., Gutiérrez-Fernández, G., Luque-Gallego, M., Málvarez-García, G., Marcenaro-Gutiérrez, O., Navas-Concha, F., Ruiz de la Rúa, F., Ruiz-Sinoga, J. y Solís- Becerra, F. (2012). Carrying capacity assessment for tourist destinations. Methodology for the creation of synthetic indicators applied in a coastal área. Tourism Management, 33, 1337-1346.
Observatorio Socioambiental de Menorca (2017). Densitat d’usuaris a les platges de Menorca- nombre usuaris 2000-2017. Informe inédito.
Ojeda, J. (2000): Métodos para el cálculo de la erosión costera. Revisión, tendencias y propuestas. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 30, 103-119.
Peña-Alonso, C., Gallego-Fernández, J.B., Hernández-Calvento, L., Hernández-Cordero, A. y Ariza, E. (2018). Assessing the geomorphological vulnerability of arid beach-dune systems. Science of the Total Environment, 635, 512-525. doi:10.1016/j.scitotenv.2018.04.095
Pintó, J., Martí, C. y Fraguell, R. M. (2014). Assessing current conditions of coastal dune systems of Mediterranean developed shores. Journal of Coastal Research, 30, 4: 832-842. doi:10.2112/JCOASTRES-D-13-00116.1
Riera, A., Álvarez, M., Bestard, R. y Gómez-Pujol, Ll. (2007). El valor d’ús recreatiu de la Badia de Santa Ponça (Calvià). Conjuntura, 20, 66-72.
Roca, E. y Villares, M. (2008). Public perceptions for evaluating beach quality in urban and semi-natural environments. Ocean & Coastal Management, 51, 314-329. doi:10.1016/j.ocecoaman.2007.09.001
Rodella, I., Corbau, C., Simeoni, U. y Utizi, K. (2017). Assessment of the relationship between geomorphological evolution, carrying capacity and users’ perception: Case studies in Emilia-Romagna (Italy). Tourism Management, 59, 7-22. doi:10.1016/j.tourman.2016.07.009
Roig-Munar, F. X. (2002a). Análisis de la Capacidad de Carga en los espacios litorales, calas y playas, situados en areas naturales de especial interés de la isla de Menorca. En: Fernández-Gutiérrez, F., Pumares-Fernández, P. y Asensio-Hita, Á. (eds.). Turismo y transformaciones urbanas en el siglo XXI, 325-236. Almería: Universidad de Almería.
Roig-Munar, F. X. (2002b). Anàlisis de la capacitat de càrrega de les platges situades a l’àrea Natural d’Especial Interès Me-3 de l’illa de Menorca. En: Blázquez, M., Cors, M., González, J.M. y Seguí, M. (eds.). Geografía y Territorio, el papel del geógrafo en la escala local, 279-285. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Roig-Munar, F.X. (2003). Identificación de variables útiles para la clasificación y gestión de playas y calas. El caso de la isla de Menorca (I. Baleares). Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 35, 175-190.
Roig-Munar, F.X. (2011). Aplicació de criteris geomorfològics en la gestió dels sistemes litorals arenosos de les Illes Balears (Tesis doctoral). Universitat de les Illes Balears: Palma de Mallorca.
Roig-Munar, F. X. y Martín-Prieto, J.A. (2003). «Valoración de las capacidades de carga física y perceptual en playas situadas en espacios naturales protegidos de Menorca». En: Santos, X.M. (Ed.). La geografía y la gestión del turismo, actas del VIII Coloquio en geografía del turismo, ocio y recreación, 443-452. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago.
Roig-Munar, F.X., Martín Prieto, J.A., Rodríguez Perea, A. y Blàzquez, M. (2018a). Restauración de sistemas dunares en las islas Baleares (2000-2017): una visión crítica. Investigaciones Geográficas, (69), 119-136.
Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A., Pintó, J., Rodriguez-Perea, A. y Gelabert, B. (2018b). Coastal Management in the Balearic Islands. En: Morales, Juan A. (Ed.). The Spanish Coastal Systems Dynamic Processes, Sediments and Management, 765-787. Springer.
Rullán, O. (1999). Crecimiento y política territorial en las islas Baleares (1955-2000). Estudios Geográficos, 236, 403-442.
Rullán, O. (2001). Similitudes paisajísticas y funcionamiento regional del archipiélago balear. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 32, 127-153.
Sardá, R., Valls, J.F. y Pintó. J. (2014). Un nuevo modelo integral de gestión de playas. En: Sardà, R., Pintó, J. y Valls, J. F. (eds.), Hacia un nuevo modelo integral de gestión de playas, 167-182. Girona: Documenta Universitaria.
Schlacher, Th. A. y Thompson, L.M. (2008). Physical impacts caused by off-road vehicles to sandy beaches: spatial quantification of car tracks on an Australian barrier island. Journal of Coastal Research, 24(2A), 234-242. doi:10.2112/06-0691.1
Servera, J. y Martín, J. A. (1996). «Análisis y causas del retroceso de la línea de costa en s’Arenal de Sa Ràpita (Mallorca)». En: Grandal, A. y Pagés, J. (Eds.), IV Reunión de Geomorfología, O Castro (A Coruña). A Coruña, Cadernos do Laboratorio Xeolóxico de Laxe, 21, 877-890.
Shelby, B. (1987). Carrying capacity in recreational settings. Oregon University Press.
Silva, C.P., Alves, F. y Rocha, R. (2007). The Management of Beach Carrying Capacity: The case of northern Portugal. Journal of Coastal Research. Special Issue, 50, 135-139.
Simeone, S., Palombo, A.G.L. y Guala, I. (2012). Impact of frequentation on a Mediterranean embayed beach: implication on carrying capacity. Ocean &Coastal Management, 62, 9-14. doi:10.1016/j.ocecoaman.2012.02.011
Torrens-Calleja, J. M. (2014). Modelización de los patrones de frecuentación de playas mediante técnicas de videomonitorización costera y análisis multivariante. GeoFocus (Artículos),14, 232-251.
Valdemoro, H. y Jiménez, J. A. (2006). The influence of coastal dynamics on the use and exploitation of Mediterranean tourist beaches. Coastal Management, 34, 405-423. doi:10.1080/08920750600860324
Yepes, V. (1999). Las playas en la gestión sostenible del litoral. Cuadernos de turismo, 4, 89-110.
Yepes, V., Esteban, V. y Serra, J. (1999). Gestión turística de las playas. Aplicabilidad de los modelos de calidad. Revista de Obras Públicas, 3385, 25-34.
Yepes, V. y Medina, J.R. (2005). Land Use Tourism Models in Spanish Coastal Areas. A Case Study of the Valencia Region. Journal of Coastal Research, núm. SI 49, 83-88.
Zacarias, D., Williams, A.T. y Newton, A. (2011). Recreation carrying capacity estimations to support beach management at Praia de Faro, Portugal. Applied Geography, 31, 1075-1081. doi:10.1016/j.apgeog.2011.01.020
Descargas
Publicado
Cómo citar
Licencia
Derechos de autor 2020 Francesc Xavier Roig-Munar, Josep Pintó, Carla Garcia-Lozano, José Angel Martín-Prieto, Antoni Rodríguez.Perea

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 3.0 Unported..
ISSN-e: 2340-0129



