Los boticarios de Cataluña entre los siglos XIII-XVIII. Una visión socioeconómica y de salud pública

Autores/as

  • Fernando Parrilla Valero Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

DOI:

https://doi.org/10.30827/ars.v59i4.7951

Palabras clave:

Boticario, salud pública, conducta sanitaria

Resumen

Introducción: Este estudio intenta dar una visión global del quehacer profesional y de la relevancia económica, política, social y de salud pública de los boticarios de Cataluña, desde su constitución, en el siglo XIII, hasta su extinción, a finales del siglo XVIII. Previamente es necesario hacer referencia al contexto histórico, al desarrollo de la salud pública durante el periodo de estudio y al origen de la profesión de boticario.

Objetivo: Exponer la evolución de los boticarios en Cataluña durante el periodo de estudio.

Métodos: Revisión bibliográfica, sobre la evolución de los boticarios en Cataluña, así como sobre el desarrollo de la salud pública y el contexto histórico durante el periodo de estudio.

Resultados: El desarrollo de la profesión de boticario en Cataluña se puede dividir en tres etapas bien diferenciadas: el nacimiento de la profesión (siglos XIII-XV), la consolidación de la profesión (siglos XVI- XVII) y la decadencia de la profesión (siglo XVIII).

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Fernando Parrilla Valero, Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Técnico Superior de Salut Pública

Citas

Rodó J, Torras M, Ferrer Ll, Rubí G. Història de l’autogovern de Catalunya. 1ª ed. Barcelona: Editorial Entitat Autònoma del diari Oficial i de Publicacions; 2006. 316p.

Betrán Moya JL. Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919). 1ª ed. Madrid: Editorial La esfera de los libros SL; 2006. 319p.

Camps Surroca M, Camps Clemente M. Aspectes sanitaris, assistencials i medico legals de les epidemies. Gimbernat. 1994;21:89-101.

Cardoner i Planas A. Historia de la medicina a la Corona d’Aragó 1162-1479. 1ª ed. Barcelona: Editorial Scientia; 1973. 299p.

Soler M. El consell de cent i la pesta: prevenció i lluita contra l’epidèmia: En: El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de nova planta. 1ª ed. Barcelona, Poblet, Lleida: XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. 2003; II. p.433-44.

Betrán Moya JL. La consolidación de la vuitena del morbo en la ciudad de Barcelona (1560-1600). Pedralbes: revista de historia modera. 1993;13(1):631-642.

Rodríguez Ocaña E. El resguardo de la salud. organización sanitaria española en el siglo XVIII. En: Rodríguez Ocaña E. Salud pública en España. Ciencia, profesión y política, siglos XVIII-XX. 1ª ed. Granada: Universidad de Granada; 2005:p.17-48.

Jesús Cortés Verdaguer JM. La prevención sanitaria en Mallorca (1718-1756). Espacio, tiempo y forma, Serie IV, Hª Moderna. 2000;13:421-56.

Perdiguero-Gil E, Zarzoso A. La sanidad marítima en dos ciudades mediterráneas de la Corona de Aragón durante el siglo XVIII: Barcelona y Alicante. En: La ciudad de los Fantasmas. Lazaretos y protección sanitaria en el mundo moderno. 1ª ed. Maó. Ed. Enrique Perdiguero-Gil, Josep M. Vidal Hernández. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2010. p.29-48.

Muñoz Calvo S. Historia de la farmacia en la España moderna y contemporánea. 1ª ed. Madrid: Editorial Síntesis SA; 1994. 254p.

Isamat Vila J. Contribución al estudio de la historia de la farmacia en Cataluña. Anales de medicina y cirugía. 1950; XXVIII(61):1-31.

Santos Lorite MR. Un vocabulario para la indización del mundo profesional del Antiguo Régimen. Scire. 2002;8(1):131-145.

Ferragud Domingo C. Los oficios relacionados con la medicina durante la baja edad media en la corona de Aragón y su proyección social. Anuario de Estudios Medievales (AEM). 2007; 37/1:107-137.

Ferragud Domingo C. La atención médica de los animales durante la Baja Edad Media en los reinos hispánicos. Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales.2001;21:29-54.

Ferragud Domingo C.La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval. Dynamis. 2007;27:133-155.

Jordi i González R. Aportació a la història de la farmacia catalana (1285-1997). 1ª ed. Barcelona: Editorial Fundació Uriach 1838; 1997. 877p.

Ferragud Domingo C. Els professionals de la medicina (físics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) a la Corona d’Aragó després de la pesta negra (1350-1410): activitat econòmica, política i social. [tesis doctoral]. Valencia: Universitat de Valencia; 2002. 554p.

Vela Aulesa C. Les compravendes al detall i a crèdit en el món artesà. El cas dels especiers i els candelers. Barcelona. Quaderns d’història. 2007;13:131-55.

Falcón Pérez MI. Las cofradías de oficio en Aragón durante la edad media. Revista medievalismo. 1994;4:59-79.

Sorni Esteva X. Notes sobre la farmàcia a Girona durant el segle XIV. Annals de l’institut d’Estudis Gironis: Institut d’Estudis Gironins. Universitat de Girona. 1988;30:227-232.

González Sugrañes M. Contribució a la historia dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona. Volum I: agullers, apotecaris i argenters. 1ª ed. Barcelona: Editorial Estampa d’Hendich y compañia; 1915. 454p.

Masclans i Segura JM. Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el centre sanitari més antic del món. Paratge 27. Estudis breus. 2014: 209-213. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Paratge/article/download/.../39410.

Sorni Esteva X. Els apotecaris i l’apotecaria de l’hospital de Santa Creu entre 1526 i 1658. Discurso de la Academia de Farmacia de Cataluña. Barcelona 2001. Disponible en: rafc.cat/wp.../59%20xavier%20sorn%20discurs%20nm%2059.pdf.

Sorní X, Suñé JM. La farmacia en Barcelona desde Ferran I a Alfons IV el Magnànim (1412-1458). Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. 1986;148:275-87.

Mercant Ramírez JE. Historia de la farmacoterapia: siglos XVIII y XIX. La farmacia monástica de la Real Cartuja de Valldemossa. [tesis doctoral]. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona (UAB); 2009.401p.

Amich Raurich NM, Sagrera Aradilla J. Algunes dades sobre la higiene i la salubritat a la ciutat de Girona en els segles XIII i XIV. Annals de l’Institut d’Estudis Gironinis. 1998;39:87-110.

Bernat Roca M. Aeris Salubritate. Neteja i higiene pública a la ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII). BSAL. 1994;50:253-86.

Ferragud Domingo C. Els practicants de la medicina en la creació del regne de València. Actes d’història de la ciència i de la tècnica. Nova época. 2009;2(2):61-85.

Reixach SalaA. Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona (1345-1445). [tesis doctoral]. Girona: Universitat de Girona; 2015. 809p

Bajet Royo M. Policia de mercat a l’època medieval. Revista de dret històric català. 2002;2:121-143.

Vela Aulesa C. Ordinacions, privilegis i oficis. La regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XV). Anuario de Estudios Medievales (AEM). 2006:839-882.

Sorni X, Suñe JM. La farmacia en Barcelona desde Alfons el Benigne a Pere el Ceremoniós (1327-1387). Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. 1985;141-142:67-79.

Cifuentes Comamala Ll. El receptari mèdic baixmedieval i renaixentista: un gènere vernacle. En: Badia L, Cifuente L, Martí S, Pujol J. Elsmanuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500. 1ª ed. Barcelona : Editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat; 2016. p. 103-160.

Vela Aulesa C. Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testaments, família i sociabilitat. 1ª ed. Barcelona: Editorial Fundació Noguera; 2007. 494p.

Nogales Espert A. La sanidad municipal en la Valencia Foral Moderna 1479-1707. 1ª ed. Valencia. Edita Ayuntamiento de Valencia; 1997. 347p.

Vilaseca S. Les epidemies dels principis del segle XVI (1520-1522). Revista del centre de lectura. Reus. 1923;73:29-34.

Ajuntament de Barcelona. Medicina i farmàcia. Barcelona 1700. 1ª ed. Barcelona: Edita Ayuntamiento de Barcelona; 2011. 303p.

Zarzoso A. Protomedicato y boticario en la Barcelona del siglo XVIII. DYNAMIS. Acta Hisp. Med. Sci. Hist. Illus. 1996:16:151-71.

Camps Clemente M, Camps Surroca M, AlerIbarz C. Algunes conductes del segle XVI a Catalunya. Gimbernat: Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència. 1988;9:57-73.

Closas Mestre R. Les conductes d’apotecari. L’extinció d’unmodel de comerç i de professió. Plecs d’història local. 2010;137:5-7.

Closas Mestre R. Les conductes de l’apotecari Ramon Forés i Monfar a través del seu llibre de cobrança (1754-1774). Rev. Soc. Catalana Hist. Farm. 2009;4(10):9-24.

Parrilla Valero F. En busca del origen de los farmacéuticos titulares. Gac Sanit.2009;23(1):72–75.

Comelles JM, Alemany S, Francès L. De les iguales a la cartilla. El regimen de la cosa pública i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro. 1º ed. Barcelona: Edita Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; 2013. 365p.

Descargas

Publicado

2018-12-20

Cómo citar

1.
Parrilla Valero F. Los boticarios de Cataluña entre los siglos XIII-XVIII. Una visión socioeconómica y de salud pública. Ars Pharm [Internet]. 20 de diciembre de 2018 [citado 28 de marzo de 2024];59(4):207-20. Disponible en: https://revistaseug.ugr.es/index.php/ars/article/view/7951

Número

Sección

Artículos Originales